Las Víctimas Civiles - Devenir Empresa E​P (2015)


Las Víctimas Civiles hem perdut totes les guerres i ens han expulsat tantes vegades de la nostra terra que ja no sabem on tornar, a Hiroshima, a Stalingrad, a la plaça de toros de Badajoz oa Jerusalem...

Així es presenten en el seu Bandcamp. Aquest EP de tres cançons de Las Víctimas Civiles preneu-lo com l'avançament d'un artefacte més devastador encara, si és possible, que sortirà sota el títol de "40 Años de Éxitos del PostFranquismo Español" encara pendent de ser parit.

Discurs que ha nascut de la conjunció de l'humanista i filòsof, Héctor Arnau i Pau Miquel Soler, músic i poeta underground del grup valencià Arthur Caravan, el grup el completen Toni Blanes (també d'Arthur Caravan) i Rubén Marín, amb uns quants col·laboradors més (Cato Ernest, Aparici i Lluís Forner) que ajuden a donar un llustre a aquest invent amb els seus bons detalls.

Us recordaran de primeres als dies d'èxits de Siniestro Total, però sobretot tenen l'esperit combat rock dels Clash corrent per les seves venes, amb unes lletres amb les que no sabràs si plorar pel que afirmen de cert o tal volta ballar induïts per la seva enginyosa lírica abrasiva, el que teniu que tindre clar es que l'apocalipsi se'ns va a fer menys avorrit amb el seu rock que aconsegueix fer tremolar tot aquest realisme escatològic que ens envolta disfressat de correcció i alta moral tradicional. Però atureu-se, abans que ningú diga rés el propi grup ja ho ha encunyat com a Carnival Punk, doncs que així siga.

Obre "Debajo de tu vestido" en clau balada parsimoniosa que pot despistar a qui no sàpiga de que va la cosa, i com en un in-crescendo post-industrial i decadent va pujant la temperatura ambiental amb "Petróleo", ajustant la lírica ja menys críptica i posant el dit a la llaga, o siga, l'or negre pare de tots els mals. Però senyores i senyors, el super mega-hit sideral ve amb "Heteronorma y relaciones de poder en la época de las representaciones del capitalismo postfordista (Canción total)" on Las Víctimas Civiles desenvolupen, ara sí, totes les seves armes musicals de destrucció massiva, aquest teclat totalment the who, el ritme marcial, el seu gran mur sònic i una lírica fluïda de cavil·lacions filosòfiques contractuals amb espectacular gran eclosió final "...en una cárcel olvidarte si yo pudiera, verte extinguirte en esta tan cómoda celda de una casa de un trabajo de una pareja, destinada a la socialdemocracia y a la tibieza de esta civí, de esta civilí, miedo ensordecedor y aburrimiento y la dominación de las capas más cultas y del conocimiento". 

Las Víctimas Civiles ofereixen un discurs, carnival punk, únic i molt personal. Aneu-se amb compte amb el directe, quan els vaig veure en directe ho vaig passar molt be i vaig riure amb la seva brutal posada en escena, però a més va ser una de les experiències més estranyes i aclaparadores que he patit en temps, paraula. De moment mentre "40 Años de Éxitos del PostFranquismo Español" va  coguen-se, feu un tast en el seu Bandcamp a aquest EP Devenir Empresa, no us deixarà indiferent.

https://siemprevictimas.bandcamp.com/releases
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada