Novetats 2018

header ads

Auerbach disfressat de noi solitari

Dan Auerbach - Keep it Hid (2009)

...sense cap mena de dubte ens trobem davant del millor treball dels Black Keys no és un altre que aquesta meravella d'Auerbach vestit de lonely boy..



Si algú em preguntés quin penso que és el millor treball de The Black Keys diría sense cap mena de dubte que "Keep it Hid", el disc en solitari de la tecla negra Dan Auerbach a qui vaig conèixer quan no els coneixien ni a casa seva i la seva banda no venien res. Però no m'agrada posar-me medalles doncs com jo existien moltes altres persones que es morien pels seus primers i increïbles treballs. Parlo sobretot del seu segon disc "Thickfreakness" (2003) i quan de veritat vaig caure als seus peus va ser amb l'arribada de "Rubber Factory" (2004) que avui encara sona a casa, aquesta addicció va arribar gràcies a la magnífica cover que van fer de The Kinks, aquella genial "Act Nice and Gentle". Aleshores resulta impossible abandonar als Black Keys amb un treball notable com "Magic Potion", i és quan arriben rumors de separació, informació privilegiada que assegurava que el duet es trencava però per art de màgia fumen la pipa de la pau, contracten al productor Danger Mouse per donar amb la fórmula perfecta que permet fer treballs de gran qualitat, obtenir elogis de premsa i públic, i omplir-se les butxaques. "Attack & Release","Brothers" i "El Camino" són magistrals i a la vegada comercials sense perdre allò que els caracteritzava encara que aquest marcianet sempre serà partidari de treballs com "Rubber Factory".

Durant aquell període de dubtes, disputes i mal de caps dels Black Keys i abans de submergir-se en la producció de grans figures com la del Dr. John, Dan Auerbach va aprofitar per treure al mercat una col·lecció de meravelloses cançons sota el seu nom, sense parella, totalment en solitari. "Keep it Hid" va aparèixer l'any 2009 i ràpidament va acabar a les meves mans. Puc assegurar que és una joia que encara escolto sovint, amb un gran Auerbach com a compositor i instrumentista. Toca la guitarra, la bateria, els teclats, i és que Dan és un gran home orquestra, a més ens pot donar tant una soulería com una pantanosa peça de blues, o una guitarra setentera plena de mala llet, que una cançó folki d'aquelles que recorden al Van Morrison sensible que ens posava la pell de gallina. No són composicions gaire diferents de les que acostuma a fer amb el duet Ohio però aquí segueix el seu instint i el seu cor. Si només coneguéssim les cançons i cap mena d'informació addicional podríem datar el disc a 1972 i afirmar que es tracta d'un cantautor folk, però no és així, és un treball del 2009, atemporal, d'una gran figura que vol deslligar-se de la seva banda i fe la seva. Això ens ho confirmen cançons com “Trouble weighs a ton”, “Heartbroken, in disrepair”, “Whispered words”, “Keep it hid”, "When the night comes", “My last mistake" i "Street walkin’" que són increïbles, sonen esplèndides, cada una amb el seu estil, i dubto que algú pugui adormir-se escoltant aquest disc, amb aquesta amplia i diversa varietat de sons i ritmes. Auerbach fa tot allò que no podia fer amb el seu company d'aventures i a qui podria haver abandonat si no haguessin tingut tant d'èxit amb treballs posteriors gràcies a l'aliança amb Danger Mouse. Particularment m'encantaria tornar a gaudir d'Auerbach transformat en un genial lonely boy.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris