Les nits d'insomni de Gram Parsons

Gram Parsons/The Flying Burrito Bros. - Sleepless Nights (1976)

...lleuger, etílic, de bar de carretera de tercera comarcal, d'una total desídia portada amb estranya lluminositat [...] com una nit d'insomni sense l'amenaça de la matinada...

Sleepless Nights és el disc pòstum de Gram Parsons on es recopilen versions gravades amb The Flying Burrito Brothers i amb Emmylou Harris.

És curiós però arribo sempre a Sleepless Nights després d'haver escoltat Jackosnville City Nights de Ryan Adams, com si d'un doble disc es tractés, mai escolto l'un sense l'altre. El de Ryan Adams és canyella fina en la seva pròpia discografia, i al mateix temps a ningú li negaré que Gram Parsons té discos molt millors, amb els Byrds, amb The Flying Burrito Brothers i en solitari, però sento una estima especial per aquest disc pòstum de Gram Parsons que vaig trobar gairebé gratis en una gaveta de segona mà ja fa molt molt de temps. 

Parlem de versions d'antics honky tonks, més alguna més moderna. Podreu utilitzar-lo si voleu de ruta per la qual arribar a algunes de les seves grans influències, a més aquí estan algunes de les cançons que tot bon countryman hauria de conéixer, i si no, mai és tard. Gravades la majoria amb els Burrito quan treballaven a la idea d'un disc de so country clàssic, no els va donar temps a consolidar aquell disc, doncs Gram Parsons va abandonar el grup i moltes de les versions gravades es quedaren al calaix. Completa aquesta estranya compilació tres cançons al costat de Emmylou Harris de les sessions de Grievous Angel, tres cançons que són mel de romer, canella en rama.

I no m'estranya que la Harris volgués que aquestes cançons no es perderen al calaix de l'estudi de gravació, només escoltar Brand New Heartache, u se n'adona del valor musical de Parsons, la du de la mà pel country sense deixar que sone tan dolça com la feien els Everly Brothers a finals dels 50, i la Harris fantàstica com sempre, em fa entonar allò de "quan més sucre més dolç". No podia faltar la presència de Merle Haggard personificada en Tonight The Bottle Let Me Down i Sing Me Back Home, doncs com tots sabreu va ser després d'un concert seu que Parsons va decidir deixar el so del Village per a pujar-se'n al International Submarine Band i fer del country el seu llenguatge. Només Honky Tonk Women dels Rolling Stones fuig d'aquest graó clàssic-country, versió que poc té a veure amb el nervi de l'original, but I like it.

No és d'estranyar la presència dels glimmer twins, sobretot de Keith Richards, qui va ser un gran amic de Parsons, tant a les llargues nits en Nellcote per a l'Exile, com anteriorment a la seva estada a Anglaterra on li va ensenyar els acords de Your Angel Steps Out Of Heaven (escolteu la demo AQUÍ) una balada que en la versió gravada aquí t'engronsa com un bressol per a adults enganyats. També junt a Emmylou Harris fa una gran versió de Sleepless Nights, de nou amb els Everly Brothers como a valedors del títol de pioners del country-rock, una versió que justifica aquest disc pòstum. També Buck Owens va ser dels primers en transferir elements del r'n'r al country abans que ningú, d'ell rescata Close Up The Honky Tonks, pedra angular del so dels Flying Burrito Brothers, eixa guitarra elèctrica es delicatessen. Quin plaer la pedal steel de Green, Green Grass Of Home, una balada que descriu la tornada a la casa de la infància i a la felicitat perduda, fins que el protagonista desperta del seu dolç somni el dia de la seva execució, brutal.

Un disc menor que em sembla especial pel crepuscular, en la desgana d'aquestes interpretacions trobo un estat d'ànim gairebé lleuger, etílic, de bar de carretera de tercera comarcal, d'una total desídia portada amb estranya lluminositat, com un dia lliure sense res a fer, com una nit d'insomni sense l'amenaça de la matinada, la banda sonora perfecta per acompanyar el brunzit d'un ventilador una nit calorosa de primavera. Parsons sempre amb aquesta agra dolçor canta balades i mitjos temps als desamors i a les soledats com ningú, t'ofega els dolors i t'engronsen a les nits d'insomni.

Per Chals