El repartidor de diaris vol enrotllar-se amb tu


Eli "Paperboy" Reed & The True Loves - Roll with you (2008)


..Soul explosiu. Injecció intravenosa de Stax i Motown. Soul que et fa moure de cap a peus amb el seu ritme salvatge. Suor i sexe. I wanna be black!

Provinent de Boston, Massachussetts el jove i blanquet Eli Husock va sacsejar el planeta musical l'any 2008 amb el seu segon llar durada. Abans, l'any 2005 va aparèixer "Sings, walking and talking..." però no va aconseguir gaire èxit, no obstant Eli va continuar pel mateix camí i amb la mateixa passió, i finalment a "Roll with it" va encertar amb els condiments, i la recepta li va quedar perfecta. Eli "Paperboy" Reed juntament amb els True Loves va signar un dels treballs soul més impactants, excitants i sorprenents dels últims anys, una autèntica bomba que no aportava res de nou, més aviat parlem d'un disc que plagiava o recordava als grans del gènere. Tot passat per la batedora de la seva cuina, amb els tics habituals a l'escenari i tota la parafernàlia. Tot i que el disc s'apropa perillosament a la denominació "hype" parlem d'un treball soul brutal, que mai ha pogut igualar i tampoc crec que ho aconsegueixi, però en definitiva trobem soul explosiu, soul que et fa moure de cap a peus amb el seu ritme salvatge, sexual. Suor i sexe. I wanna be black!!! Que deia el mestre Lou. I Eli és blanquet però l'homenatge o imitació li surt a la perfecció, a vegades ens sembla escoltar a Sam Cooke, Otis Redding, James Brown, Wilson Picket... , fins i tot a Van the Man. Eli coneix la lliçó molt bé i sap donar a la gent allò que vol. Diversió, ball, sensualitat, trempera matinera....

Des de la primera nota del disc som conscients que Eli té molt estudiat L'abc del soul, injecció intravenosa de Stax i Motown, res de nou, res que no hem escoltat abans i millor, tot i així la descomunal "State your claim" que obre aquest gran treball ens deixa realment acollonits. Després amb "Am I wasting my time?" sona descaradament a Otis, arranjaments, rollet i sensualitat, però clar, no és Otis. Les comparacions són constants, no poden negar que el noi sap allò que es fa, que dóna un bon producte però que no deixar de ser un succedani. Per exemple, ems sembla escoltart a James Brown a “The satisfier”, a Sam Cooke a “It’s easier” o “I’ll rock with you”, als Isle Brothers en “Take my love with you”, a Wilson Picket a “State your claim” o “Boom Boom”, i a Marvin Gaye en “She walks” o “Fooling myself”, i una altra vegada a Otis a "I’m gonna getcha back”. Dit això, "Roll with you" és brutal i necessari. El directe de Eli és simplement bestial. Després d'aquest disc va signar un altre que no estava gens malament o sonava més a la Motown dels Jackson que a una altra cosa, però Eli i la seva carrera s'han diluït, i d'aquells focs artificials ja no queda res. Hype?, possiblement, però un deliciós hype.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada