The Go! Freaks, el funky soul del Cabanyal

The Go! Freaks - This is Cabanyal Soul (2015)

The Go! Freaks - This Is Cabanyal Soul (2015)

...un autèntic xut d'energia on la lúdica acció de menejar els peus va acompanyada d'unes lletres que respiren els temps de canvi...

The Go! Freaks editaren el passat més d'abril la seva estrena en llarga durada This Is Cabanyal Soul, continuació a les demos Recording Sessions de 2012 i al fabulós 7" titulat Monqui! del 2011, sembla molt de temps a efectes discogràfics, però en quant a directes no han parat de rodar fent moure els peus del públic allà on els han deixat.

This Is Cabanyal Soul juga el paper d'estrena de gala, així ho indica la recuperació d'alguns dels temes de les seves anteriors gravacions, ara millor produïdes i arreglades. I val, ja sé que el Cabanyal no és Harlem, ni el Bronx, però bé sabeu que el barri s'ha convertit als darrers temps en un símbol de la lluita de classes, del xicotet front al gran, i en aquest aspecte, a banda de l'esperit de James Brown, aquest disc connecta molt be amb aquest sentiment de resistència i reafirmació del soul i el funk insurgent i orgullós dels 70, Curtis Mayfield, Sly Stone, Parliament i George Clinton...

El disc comença amb Asteroids que recuperen del seu 7", si la cançó ja era bona, en l'actual gravació es denota el temps transcorregut i la gran millora instrumental i vocal, t'enganxa irremissiblement, la seva versada "oh let it go my people" mostra la actitud que serà la tònica del disc, també present en Common Hero tan Curtis, eixes congues, i Smells Like Change cridant a alçar el cap i no deixar-se trepitjar i que ara pren el seu sentit, s'olora el canvi, ja està aquí. Sookie Sookie és grandiosa, el fraseig vocal és d'autèntic luxe i My People té un toc de música llatina als vents que no amainen en cap moment la seva intensitat, una lletra que lamenta tot el sofriment ocasionat a la gent del barri "I can't see the pain on their hearts", guitarra que no es limita al shuffle boogie i està realment inspirada.

Engines On és un gran r&b amb una part de guitarra elèctrica grandiosa, un dels highlights del disc amb una lletra suggerent que udola els seus "rhythm in the veins". Got To Move és recuperada del seu Recording Sessions, millorada per a suar i saltar, enganxosa com poques, pur groove. Streets Now és el so dels carrers, m'encanta el gir de "everything could happen when people is in the streets", atenció a la guitarra i els cors gospel, un gran moment del disc. We Are Coming és una veritable declaració d'intencions, deixant la porta oberta, un epíleg on la lletra és reduïda al títol i els consegüents "come on" i "wake up" llençats en un autèntic tràngol de soul i funk.

Aquestos xicons duen molt ben interioritzades les màximes del gènere però sobretot a més d'una instrumentació acurada, la interpretació vocal a càrrec d'Amadeo III és sensual, apassionada i molt cool, la banda transpira actitud, força que ja es denota en aquesta gravació, però teniu que veure'ls en acció en directe (baix un vídeo) per entendre que no estem davant de l'enèsim postureig de moda. Un so que més que veure de la música negra, és negra, rhythm’n’blues a mansalva, soul carregat de funk, uns vents que son pur Stax, Javi Pardos al trombó, Paco Hickowski a la trompeta i Richard al Saxo, baix omnipresent de Titín Felpudo, que juntament amb David Robles formen una secció rítmica amb molt de groove, i Jordi Soriano molt inspirat aportant el shuffle boogie necessari amb alguns solos de guitarra portentosos, tampoc podem faltar uns cors femenins imprescindibles en aquestes coordenades sonores i que aquí de vegades són pur gospel i altres fan el seu paper de les Raelettes.

Guau! quina passada. This Is Cabanyal Soul és un autèntic xut d'energia on la lúdica acció de menejar els peus va acompanyada d'unes lletres que respiren els temps de canvi i assenyalen la porta de sortida a vint anys de saqueig sistemàtic, també el principi d'una nova època on el poder de la gent dicta els nous designes de futur, i on s'haurà de tornar al carrer a tocar-se els uns als altres i a ballar, a cridar si és precís, i qui millor que el Barri del Cabanyal com a símbol de la persistència i la resistència dels més desfavorits front al ciment impost per les autoritats locals.

És pot protestar i molar com el que més? doncs sí, aquí teniu el Soul del Cabanyal dels valencians The Go! Freaks que han vingut per a fer-te moure els peus al ritme de la revolució. Molt grans.

Per Chals 





De moment no tenen edició física del disc, encara que eixa portada ho mereix. 
Si de cas, podeu escoltar-lo al seu bandcamp entrant ací, no vos penedireu 
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada