Sòcrates, Dylan i el vent idiota


Hi ha llocs on el vent idiota bufa fort de totes bandes, de llevant i de ponent.


"- Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic?

- Espera un minut - va replicar Sòcrates - Abans de dir-me qualsevol cosa voldria que passessis un petit examen. És anomenat l'examen del "triple filtre".

- Triple filtre?

- Correcte - va continuar Sòcrates - Abans que em parlis sobre el meu amic, pot ser una bona idea prendre'ns un moment i filtrar el que vas a dir. És per això que l'anomeno l'examen del triple filtre. El primer filtre és "la veritat". Estàs absolutament segur que el que vas a dir-me és cert?

- No - va dir l'home - realment només vaig escoltar sobre això i ...

- Molt bé - va dir Sòcrates - Llavors, no saps si és cert o no ...! Ara
permet-me aplicar el segon filtre, el filtre de "la bondat". És alguna cosa bona el que vas a dir-me del meu amic?

- No, per contra ..

- Llavors - va continuar Sòcrates - tu vols dir-me alguna cosa dolenta sobre ell, però no estàs segur que sigui cert. Tu encara pots passar l'examen, queda el tercer filtre: el de "la utilitat". Serà útil per a mi el que vas a dir-me del meu amic?

- No, realment no ... però ...

- Bé - va concloure Sòcrates - si el que vols dir-me no és CERT, ni BO i fins i tot no és ÚTIL, per què dir-m'ho? "

El quart filtre: el VENT IDIOTA recollirà el que quedi.



VENT IDIOTA

Algú va a per mi
estan explicant històries a la premsa
sigui qui sigui vull que talli d'una vegada
però només puc suposar que quan vulgui pararà
diuen que vaig disparar a un home anomenat Gray
i que em vaig portar la seva dona a Itàlia
ella va heretar un milió de bitllets
i quan va morir van passar a mi
no puc evitar tenir sort


La gent em veu tot el temps
i ni tan sols poden recordar com comportar-se
les seves ments estan plenes de grans idees
imatges i fets distorsionats
fins i tot tu ahir, tu vas haver de preguntar-me
en què estàvem
no vaig poder creure que després de tots aquests anys
no em coneixes una mica millor
dolça dama.


Vent idiota, bufant cada vegada que mous la boca
bufant per carreteres de segon ordre que van al sud
vent idiota, bufant cada vegada que mous les dents
ets idiota, nena
és un miracle que encara sàpigues respirar.


Vaig córrer a veure el vident de la bona ventura
que em va dir: "compte amb el llampec
pot fer-te mal "
no he conegut ni pau ni tranquil·litat
des de fa tantíssim que no puc recordar com són
hi ha un soldat solitari en la creu
fum sortint de la porta d'un furgó
tu no ho sabies, tu no creies que pogués fer-se
al final de tot, ell va guanyar la guerra
després de perdre totes les batalles.


Em vaig despertar a la cuneta
somiant sobre la manera en què de vegades són les coses
visions de la teva euga castanya
disparades a través del meu cap
i fent-me veure les estrelles
tu fereixes als que jo més vull
i cobreixes la veritat amb mentides
algun dia et trobaràs a la fossa
mosques brunzint al voltant dels teus ulls
sang en la teva cadira de muntar.


Vent idiota, bufant a través de les flors de la teva tomba
bufant a través de les cortines de la teva habitació
vent idiota, bufant cada vegada que mous les dents
ets idiota, nena
és un miracle que encara sàpigues respirar.


Va ser la gravetat la que ens va fer baixar
i el destí el que ens va separar
tu vas domar al lleó de la meva gàbia
però només això no va ser prou
per a canviar el meu cor
ara tot està una mica de cap per avall
és evident que les rodes s'han aturat
el bo és dolent, el dolent és bo
quan arribis al cim et trobaràs
baix de tot.


En la cerimònia em vaig adonar
que el cap, la teu corrupció t'ha encegat
sóc incapaç de tornar a recordar la teva cara
la teva boca ha canviat, els teus ulls
no es miren en els meus
el capellà es va vestir de negre el setè dia
i es va asseure impertèrrit mentre cremava l'edifici
vaig esperar per tu a l'estrep
prop del xiprer, mentre la primavera
canviava lentament a la tardor.

Vent idiota, bufant com un cercle al voltant de la meua calavera
des de la Presa de Gran Coulee fins al Capitoli
vent idiota, bufant cada vegada que mous les dents
ets idiota, nena
és un miracle que encara sàpigues respirar.


Ja no puc ni sentir-te
ni tan sols puc tocar els llibres que has llegit
cada vegada que em vas arrossegar més enllà de la teua porta
hagués desitjat ser una altra persona
autopista baix, sender avall
carretera avall cap a l'èxtasi
et vaig seguir sota les estrelles
assetjat pel teu record
i per la teva violenta glòria


Ara estic crucificat per ultimíssima vegada
i per fi sóc lliure
vaig besar com a comiat a la bèstia
que udola a la frontera
que ens separa a tu i a mi.
Mai sabràs de la ferida que vaig patir
ni del dolor al què em vaig sobreposar
tampoc jo ho sabré sobre tu
la teva santedat o la teva manera d'estimar
i això fa que em senti molt trist


Vent idiota, bufant a través dels botons de les nostres jaquetes
bufant a través de les cartes que escrivim 
vent idiota, bufant a través de la pols dels nostres prestatges
som idiotes, nena
és un miracle que puguem tan sols alimentar-nos.


Traducció i adaptació per Chals
Idiot Wind està inclosa en el disc Blood On The Tracks de Bob Dylan editat l'any 1975

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada