Novetats 2018

header ads

Paco Vila. Passat, present i futur del creador d'Arte Pop

Paco Vila és un dels noms que més han transcendit de l'escena musical castellonenca de les últimes tres dècades.  Conegut internacionalment per formar part de la celebrada banda mod lleonesa Los Flechazos, ha deixat una empremta important en el moviment musical de Castelló, ja siga com a impulsor dels seus projectes personals o com a col·laborador d'altres bandes. En aquesta mateixa entrevista ens anuncia que la seua banda actual, Arte Pop, té previst publicar un lp després de l'estiu. Repassem passat, present i futur en una amena i interessant conversa en una mítica taverna de la ciutat, L'Ovella Negra.



Quins són els teus primers records musicals i quin va ser el moment en el qual vas prendre consciència que volies ser músic de rock?

Els meus primers records musicals són mon pare tocant el saxo a casa i d'eixa mateixa època (principis dels 80) els assajos de Los Auténticos que escoltava des del balcó d'on vivíem en aquell moment a Benicàssim, al Carrer del Desert. Sempre he volgut ser un músic de rock, des que veia imatges dels Beatles al telediari o Baron Rojo a Tocata i Aplauso. De fet com diu la seua lletra ("compré una guitarra con el sueldo de un mes") amb el primer jornal com a botones als 16 anys acabats de complir és el que vaig fer, comprar una guitarra elèctrica i un ampli.

Quan vas formar la teua primera banda i quins referents motivaren el grup a buscar un estil concret?

La primera banda amb què vaig pujar per primera vegada a un escenari va ser amb els Capitán Blood de Higinio Blasco. Després vaig muntar Los Invasores per a fer els meus propis temes i els principals referents en aquella época eren Los Flechazos, Beatles, The Jam, The Who, The Yardbirds, Easybeats...

Com entres en contacte amb el moviment mod i que és el que et crida l'atenció per seguir-lo?

A mi m'agradaven molt els Beatles, Rolling Stones, The Who, sobretot la primera etapa d'estos grups (63-67) i un amic em va dir: "no coneixes als mods, eixos escolten el mateix que tu". Per aquella època no coneixia a cap mod en persona i a Castelló no se'n solia vore cap, així que no tenia cap referent visual a finals dels 80 en qui fixar-me, fins que vaig escoltar a Los Flechazos a Radio3 i me'n vaig anar al dia següent corrent a Discos Medicinales a comprar-me els dos lp's que tenien editats i descobrir per fi qui eren els mod. Quan vaig vore les fotos dels discos i els vaig escoltar ja vaig voler ser com ells des del minut un. Després em vaig començar a cartejar amb gent, vaig conéixer a alguns mods de València de la meua edat i també a Sonia, que és la primera mod que jo vaig conéixer de Castelló. Els Flechazos van vindre diverses vegades a tocar per ací i també els vaig poder conéixer en persona.

El nom Francisco Vila s'associa a la mítica banda Los Flechazos. Però, en quins projectes musicals vas participar abans i quines gravacions han quedat d'aquella època pre-flechazos?

Molt poques gravacions han quedat, quan Los Invasores haguérem pogut fer una maqueta és quan me'n vaig anar a Lleó i ells es van convertir en Los Buhos. Algun tema de directe propi d'aquella etapa sí que n'hi ha. Una de les poques gravacions que tinc d'eixos anys és un e.p. de la 2nd Hand Band (Los Bruscos) produït per Ramón Godes (Malevaje, Los Coyotes... ) on vaig tocar el trombó.

Com ja he dit abans el primer grup on vaig estar va ser Capitan Blood, allí tocava els teclats, també estava Eloy Alcaide (Skizophonic) al saxo, recorde que ell i jo per a assistir al nostre concert de debut vam renunciar a un viatge pagat a Mallorca, i crec que seguim amb aquesta mentalitat, el r&r per davant de tot,jeje.
 
A Los Flechazos et vas incorporar l'any 1994 i vas ser membre fins a la seua dissolució l'any 1997. Com va ser entrar a formar part i com recordes l'experiència?

Després de conéixer-los en persona un dia parlant després d'un concert a Benicàssim (amb Cool Jerks i Los Romeos) els vaig contar que tenia un grup, i al cap d'un any quan van necessitar un baixista van pensar en mi entre altres, jo no havia tocat el baix en la vida, però em vaig posar les piles i com em van vore amb tanta il·lusió i ganes em van triar a mi de tres.
Recorde eixos anys gravant, viatjant per tota la península (inclòs Ceuta, Mallorca i Menorca) Alemanya, Àustria, Itàlia, Anglaterra, tocant al Fib, al Festimad, al Bam, etc. Molt divertit i vivint de la música.


Que va suposar la dissolució de Los Flechazos, com et va influir musicalment haver-hi format part d'un projecte amb tanta repercussió i com van ser els anys següents fins que vas formar la teua banda actual Arte Pop?

Quan la carrossa es va tornar en carabassa vaig seguir fent el que estava fent abans, és a dir, currar en qualsevol cosa i estudiant música al conservatori. Creativament va haver-hi uns anys d'estancament amb excepció d'un e.p. que vaig gravar amb Los Buhos on vaig tocar la guitarra, vaig cantar i vaig compondre un dels temes del e.p., després per falta d'entesa musical el grup es va desfer i no vaig tornar a formar part d'un grup (a excepció de 2 concerts que vaig tocar amb Contratempo), fins a 2009. A l'època dels Buhos també vaig participar amb el trombó a una gravació de Los Brujos de Miguel Angel Villanueva, a una versió del tema "El hospital" que va aparèixer en un e.p. de versions. Després vaig participar fa uns anys a algunes gravacions del cantautor castellonenc i amic Carlos Vargas. El 2009 vaig formar part de Bandits, on tocava el trombó i vaig compondre un parell de temes que han quedat gravats als seus primer i segon lp. I el 2011 ja amb suficient material propi per a formar un grup vaig buscar al meu company de Los Invasores Pere Safont i juntament amb Jaume Tárrega vam començar Arte Pop.

Pel que dius de com em va influenciar musicalment et diré que el pas per Los Flechazos van suposar estar en una banda professional i gravant a estudis com Track o Box de Madrid on han gravat infinitats de grups que molts escoltem o de primera divisió musicalment parlant, vaig aprendre moltes coses que encara tinc en compte a l'hora de crear un tema o gravar-lo. 

Que et va motivar a formar Arte Pop i quines expectatives té la banda en el context musical actual?

Vaig començar a compondre temes sense cap idea clara, quant en vaig tindre deu ja vaig pensar a gravar-los, però ens van eixir alguns concerts i fins hui. L'única expectativa és gravar els temes que tinguem i tocar quan les nostres ocupacions laborals i familiars ens ho permeten, res més. Volem almenys que quede constància de la nostra forma d'entendre la música.

Un Sueño Una Generación -publicat l'any 2012- va ser el primer àlbum de la banda. Amb la perspectiva del temps, com valores el disc?

Crec que és un bon disc, a més ens va donar a conéixer i gràcies a ell n'hi ha gent que està pendent de què fem. Vam ficar teclat, harmònica, secció de corda... i després ha estat divertit fer que tot això estiguera sense estar, és a dir, adaptar-ho per a guitarra, baix i bateria, ha sigut una bona prova. Sempre quede alguna cosa que no t'acaba d'agradar i pense que ho hem millorat en les recents gravacions, però estem contents d'eixe primer disc.

L'última gravació d'Arte Pop és l'épe Puente de Hierro que conté dos temes del primer disc en la cara b: Mirando las Estrellas i Desde mi Pared; i dos temes nous en la cara a: Puente de Hierro i Ficción o Realidad. Estilísticament transita entre els diferents sons que també van influir i definir el Revival Mod de finals dels setanta. Així, trobem la immediatesa i l'actitud del punk-rock del moment de bandes com The Jam o Purple Hearts, les textures power pop de The Chords o el gust per les harmonies de bandes com Squire. Estàs d'acord?

Si, el revival mod és per a nosaltres un punt de referència com també ho és el pop o power pop de grups des de Badfinger a Paul Collins Beat. També grups estatals com Brighton 64, Flechazos, Scooters, Negativos o Los Auténticos són clares referències.

A banda de la música, les lletres de les cançons estan molt ben treballades i transmets un missatge reflexiu amb una temàtica generacional que les impregna: la joventut, el pas del temps, la maduresa... Fins a quin punt és important la lletra de les cançons?

La lletra és important relativament. A mi m'agrada intentar transmetre un missatge com més clar i directe millor, que el que escoltes t'arribe a la primera, és el que m'agrada a mi quan escolte una cançó. Però també et dic que he estat anys escoltant a grups que canten en anglés sense entendre ni el 50% del que deien i m'agradaven igual o més que altres que entenc perfectament. També n'hi ha temes en castellà o una altra llengua que la lletra no em transmet res i la melodia si, sempre és millor un tema que tinga una bona lletra, però en línies generals pense que el principal és la música.

Consolidada la formació actual, juntament amb Jesús Gallardo (bateria) i Pere Safont (baix), quin és el futur immediat d'Arte Pop? Està prevista la publicació d'algun disc?

Acabem de gravar el que serà el nostre segon disc de llarga duració i ens agradaria que estigués al carrer a la tardor. Més endavant ens agradaria reeditar el primer treball en vinil tal com tenim intenció de fer amb aquest segon.

Com veus l'escena musical de Castelló actualment? Quines bandes t'agraden?

Quant a concerts veig de vegades un poc de "overbooking" d'oferta per a una ciutat com Castelló, però també he de dir que si fora al contrari ens queixaríem de què no fan res "pals joves" jejje. N'hi ha bons llocs on tocar i locals per assajar, molt millor que fa uns anys en este aspecte. N'hi ha també grans bandes com Skizophonic, Los Amantes, Ruth Baker & the Electric Ones, Sonic Danger, Maculy i uns quants més, n'hi ha una bona escena.


La teua passió per la música «modernista» de totes les dècades, ha fet que et convertires en col·leccionista de discos?

Sí, per descomptat, tinc uns quants vinils i seguisc buscant constantment, encara que t'he de dir que mai he sigut de pagar quantitats elevades per un disc o perseguir únicament edicions originals, amb tots els respectes i admiració amb els que sí que ho fan. Els meus discs són una part important de la meua vida però per a mi és més important tindre els meus instruments a punt i tindre un equip de cara a sortir a l'escenari que siga "decent", i de vegades he d'elegir. Però alguns moments més divertits de la meua vida han passat en una tenda de discs o rebuscant en una caixa de vinils de segona mà.

Arriba l'estiu i la gent es mou més. Si algú et diguera: «Paco, me'n vaig de viatge, recomana'm una dotzena de cançons per amenitzar el trajecte». Quines serien?

*Paff Boom's - Nueva York
*Cooper - Arizona
*Los Flamin' Guays - Dámelo
*King Jartur and his lords - La Criatura
*Los Negativos - Duplexin
*Brighton64 - Modernista
*Mod Time - Lunáticos
*Los Brujos - Reflejos de un espejo mágico
*Los Disparos - Historias mínimas
*Mossen Bramit Morera i els morts - Tot Negre i Pelut
*Dhera Dun - Cerca de las Estrellas
*Bandits - Algo Especial

Amb aquesta recomanació sonora de Paco Vila donem per finalitzada l'entrevista i enllacem els diferents llocs on es poden escoltar les cançons de la banda, trobar més informació o demanar còpies dels discos en format físic.


Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Una gran entrevista Àlvar, hi hauran més!! a que sí?
    Eixe tracklist que ens deixa per a l'estiu me l'apunte.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí Carles! Cal dir que conversar amb Paco és fantàstic. La conversa flueix sense més. És un apassionat de la música i això es nota. Pense que estem en un moment espectacular per gaudir de propostes molt interessants i molt properes. És a dir, que estan en el nostre entorn més pròxim i podem veure directes de moltíssima qualitat. Quan vaig decidir-me a entrevistar a Paco Vila fou arran d'un gran concert en el Gat Penat de Castelló que em va meravellar. Així que aprofite també per reivindicar la música en directe!

      Elimina