Ferida, la guerra ha començat. Entrevista a Juanvi P. Gilabert

Ferida - s/t (2015)

Quan el món que t'envolta et produeix arcades, quan ja no confies en tot allò que t'han ensenyat, quan la ràbia és incontenible i tens un arma al teu abast, la cosa només pot acabar amb una profunda ferida.

Ferida és el projecte de Juanvi Pedro Gilabert (Carcoma) juntament amb Jaume De La Mort (Anaflexia, Fàstic, Pèssim), amb l'ajud de la secció rítmica formada per Pablo Ortolà (Ratrash) i Jose, el més jove del grup. Gravat en Benissa amb el "fes-t'ho tu mateix" com a màxima filosofia, un so cru, rítmic i guitarrer que destil·la autèntic Punk-rock del que ja no es fa, i a més cantat en valencià, cançons de menys de tres minuts, versos que escupen les veritats sense embuts ni preciosismes, directe a la jugular i sense avisar. Un bon disc si fa temps que no trobes ningú que reflecteixi la mala llet com cal i amb el volum al màxim. Parle amb Juanvi del nou disc editat el passat més d'abril:

Bon dia Juavi, encantat de tindre't per ací.
Contam com surt aquest grup de punk, és evident que cadascú veniu d'estils diferents:

Bon dia, Carles! Doncs Ferida naix perquè Jaume (el cantant) i jo teníem gana de fer una banda amb un rotllo diferent al que solíem fer cadascú de nosaltres amb els nostres respectius grups. Ell ve del hardcore old school i jo del rock&roll. Així que el grup l'acabaren de formar junt amb Pablo (Bateria) i Jose (Baixista). Ells dos venen del metal. Com que a tots ens agrada el punk, l'idea era fer una banda de punk rock, i Ferida és el que ha eixit.

Com va ser la gravació?
El disc va ser gravat amb molts pocs mitjos, al nostre local d'assaig, i en un cap de setmana. Pense que per haver-se fet així, no ha quedat gens malament.

Al contrari, ja no es fan discs així, amb aquesta immediatesa, a més les lletres són part important del punk, i com no també en Ferida, contam un poc.
El tema de les lletres és obvi; tot allò que no ens agrada i que veiem dia a dia al nostre voltant, és on disparem. Encara que també hi han algunes lletres un poc més intimes, i per suposat el tema de les xarxes socials és que està molt d'actualitat, hi havia que donar-li canya.

Com doneu forma a les cançons?, semblen fetes d'un calentó, un dit i fet.
Pel que fa a la composició de les cançons; normalment algú de nosaltres arriba al local amb una idea i entre tots li donem forma. Encara que a voltes també han eixit coses més instantànies.

I que hi ha de les vostres referències, vos pesa més el punk estatal o el anglosaxó?
El bateria i jo som molt fans de La Polla Records, però pense que Ferida no va per ahi.. En quant a les influencies; jo crec que Ferida beu més del punk rock yanki que del fet a l'estat. A mi, per exemple, m'agraden molt Bad Religion, Rancid... a Jaume li xiflen els Misfits... inclús bandes molt més underground. També, com és lògic, es noten puntades d'on venim cadascú de nosaltres. Per això és fàcil notar tocs més rockers o de hardcore a la nostra música.

Que et sembla el panorama actual del rock?, es viu el rock com una pose o com una actitud front la vida?
En el referent al rock actual; jo crec que hi ha de tot. Abunda la pose, cert; però també hi han infinitat de bandes reals -i molt bones, a demés- sobretot a nivells més underground.

Al vostre disc es denota una ruptura total amb la societat més enllà de l'actualitat, però, penses que el canvi polític actual canviarà les coses, o la ferida és més profunda?
La Ferida és molt profunda, però malgrat tot, per fi sembla que la gent ha plantat les orelles. No és suficient, queda molt per fer, però ja es veu un poc de llum a l'horitzó.


És l'hora dels valents, doncs un disc com aquest no és per a tots els públics. Obre 1984, inspirada en la clarivident novel·la de George Orwell del mateix títol, perfecta per a encetar aquest atac frontal cap al control que l'estat exerceix sobre els individus, continua fent el que pocs han sigut capaços de fer criticant amb aspra causticitat la cultura de les xarxes socials en Vides Publicades i Món virtual. I més que un discurs vegà en El teu plat està brut de sang denúncia al usuari final per la seva connivència amb la cadena de consum dominada per una industria incontrolada i sense ètica, El circ de la foscor és un gran al·legat punk amb versos d'autèntica escola "... ens mereixem una vida millor, que no ens governen els bufons de la cort... ". A La guerra ha començat li continua "...per culpa del capital...", clar i net, sense rodejos. L'avort podria ser protagonista silenciosa en Ignorada, cançó que ataca el masclisme recalcitrant tan present encara en l'actualitat amb decrets viscudes fa poc tan casposos com antiquats. També havia d'estar present la pertinent i necessària crida al Carpe Diem en la cançó El temps s'escapa. La nit cau dins de mi aborda una temàtica més íntima i personal. Atenció a Sang de la seua sang, magnífic riff de slide d'elèctrica i els cors vocals que per a mi li donen personalitat, una de les meves cançons preferides del disc. Així fins l'última amb Més de mil anys, epíleg anti-sistema com pocs.

Ferida no tracten de fer una acurada crònica d'actualitat, ells s'escabussen amb aquestes dotze cançons en les veritables fonts del despropòsit que ens brinda el món modern, donant-li canya a les xarxes socials, a la societat de consum i com no, al capitalisme... i es que quan el món que t'envolta et produeix arcades, quan ja no confies en tot allò que t'han ensenyat, quan la ràbia és incontenible i tens un arma al teu abast, la cosa només pot acabar amb una profunda ferida que sagnarà tot allò políticament correcte que t'ancora i no et deixa avançar. Ells per sort tenen les seves armes, una guitarra, baix i una bateria que colpejar, i amb un munt de coses que tirar-nos en cara ens feriran, una bufetada a cada compàs, un puntelló a cada acord, idoni per despertar d'aquest món que de vegades sembla anar-se'n per l'inodor.

Per si fora poc, si és tracta d'anar contra corrent, ni cd, ni vinil, ni hòsties, si voleu l'edició original feu-se amb el seu cassette en el segell Polze De La Mort. Podeu escoltar-lo també al seu bandcamp entrant aquí: Ferida - s/t (2015) https://ferida.bandcamp.com/releases

Per Chals

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada