...un pont perfecte dels 60 vers els 70 en quant a música negra es refereix, amb arranjaments en clau soul-jazz acurats i portats per la creme de l'època, amb una interpretació de la Phillips que et posa el cor en un puny...
Poques vegades he gastat el meu reduït pressupost en època de vaques flaques d'aquesta manera. From a whisper to a scream va ser una compra feta d'un calentó després d'una escoltada ràpida a les xarxes socials. Em va fer dormir la nit al sofà de casa el mateix dia que el correu expres va trucar a la porta amb el paquet vinílic. Però va valdre la pena per les nits següents que vaig passar a l'abric de la veu d'Esther Phillips i la millor companyia baix dels llençols, ara és un vinil sagrat en casa nostra. I es que el soul té tant per descobrir que és quasi inabastable, hi han molts noms que s'han oblidat però que ens han deixat obres que provoquen autèntic plaer sonor, en aquestes, quan es parla de soul actualment, de debò us dic que hauria de tindre el seu lloc entre els aficionats i amants del gènere.
Com molts cantants de soul, Esther Phillips va començar cantant al cor de l'església i va fascinar a un mecenes una nit qualsevol cantant en un club entre fum i alcohol, va ser Johnny Otis, llavors es va convertir en Little Esther Phillips i va aconseguir cert reconeixement als 50 cantant R&B, escolteu Misery (punxeu enllaç ací), una favorita de tots els temps gravada amb Otis per a Savoy. Als 60 va ser amb Atlantic on va aconseguir altres èxits, per favor, no podeu perdre's Try Me (punxeu ací) amb el poc recordat King Curtis al saxo, sensacional. Una història com moltes altres que anava de la mà de fortes addiccions i visites freqüents a l'infern de l'ànima. Podríem quedar-nos ací i Esther Phillips ja em semblaria gran, però no, la seva carrera te molt més recorregut, als setanta també es va deixar seduir per la corrent disco en alguna ocasió, hi havia que menjar, no obstant no va ser l'habitual i va gravar molt bones cançons.
Però em quedaria sense dubtar amb aquest From a whisper to a scream si hagués d'elegir un representatiu, un disc que per la seva col·lecció de cançons em resulta immillorable i que cada vegada que el punxe em sembla millor i més gran. Va ser la primera referència de Esther Phillips per a Kudu, una subsidiaria de CTI, que en comparació amb la mítica Atlantic es quedava en petita, però va ser refugi per a uns quants artistes com Grover Washinton Jr, Johnny Hammond i Hank Crawford, que tornaren sense pretendre-ho a l'essència popular del jazz, actualitzant-lo a la vegada cap a un soul-jazz en contraposició amb les corrents free. Circumstància que confereix a aquest vinil, quinta referència del segell, una producció cuidada al màxim, portada amb mestria jazz per alguns dels millors músics del moment, arranjaments que no minven gairebé res de res la seva pegada. Em criden poderosament l'atenció les parts de guitarra que són realment bones, si seguiu el rastre de Cornel Dupree i Eric Gale trobareu mel de romer arreu del soul, també hi ha aquí un punt funky deliciós, i sense oblidar al gran i inefable Rudy Van Gelder únic en açò de treure or del so gravat, pregunteu per Blue Note.
El títol no podia ser millor, aquí trobarem des d'un xiuxiueig dolç fins el crit més descarnat. Soul, blues, r&b i funky és donen la mà en un repertori immillorable. Amb versions com el Home Is Where the Hatred Is original de Gil Scott Heron, cant agre a les addiccions que en principi va cantar quasi obligada, doncs els darrers dos anys els havia passat rehabilitant-se, però al cap i a la fi és va convertir en una de les seves millor interpretacions, a més que presagiava el seu fatal final, una cançó que sona a ciutat, a cantonada i a waiting for the dealer, From A Whisper To A Scream original del mestre Allen Toussaint té una guitarra de suau efecte wah-wah suggerent que alterna arranjaments amb una excelsa secció de vents, i Esther amb el seu fraseig de vellut, una passada. La balada To Lay Down Beside You és tan dolça com colpidora, plaer deep-soul d'alta qualitat, continua el disc amb una altra balada de desfer-se'n i fondre's en That's All Right With Me. Tanca la cara A del disc 'Til My Back Ain't Got No Bone original d'Eddie Floyd, se la porta al seu terreny soul-jazz, fixeu-se en el baix, omnipresent a tot el disc donant cos funky i traçant unes línies pròpies i res repetitives, et farà moure el peu amb molt de groove, potser a molts els recorde a Amy Winehouse, doncs hi ha certa similitud en la veu i la interpretació, la de Candem va aprehendre de les millor referències, també va ser una gran no ho dubteu.
La cara B obre amb una altra composició de Tousssaint, Sweet Touch of Love és una tonada festiva i alegre al amor amb uns cors que recorden l'època dorada de la motown on es pot tastar una instrumentació exquisida, tònica a tot el disc. Baby, I'm for Real ja va ser popularitzada per Marvin Gaye, però mae deu, la Phillips aconsegueix amb aquesta balada eriçar-te tot el pelàmen del cos, quina guitarra i quin saxo amb frasejos d'autèntic luxe i arranjaments de faula. You Love Is So Doggone Good es vellut soul d'alta qualitat, suau i suggerent, i tanca aquesta meravella dels 70 Scarred Knees en clau de blues amb una de les meves preferides, molt de feeling, acollonant.
Podríem agafar aquest disc com un pont perfecte dels 60 vers els 70 en quant a música negra es refereix, amb arranjaments en clau soul-jazz acurats i portats per la creme de l'època, amb una interpretació de la Phillips que et posa el cor en un puny. Un ventall d'estils que abasta des del blues fins balades de deep-soul, actualitza els paràmetres del soul afegint un regust deliciós pel funky d'abans que la disco l'ofegara. Amb From a whisper to a scream va aconseguir un dels seus millors treballs, i algunes de les interpretacions més grans del soul dels 70. Una joia que per a mi és imprescindible.
Un consell, si no trobeu viable fer-se amb el vinil d'aquesta obra no dubteu en agenciar-vos el box-set Baby, I'm for real que cobreix el període 1971-1974, editat l'any passat, no se'n penedireu.
Per Chals
Però em quedaria sense dubtar amb aquest From a whisper to a scream si hagués d'elegir un representatiu, un disc que per la seva col·lecció de cançons em resulta immillorable i que cada vegada que el punxe em sembla millor i més gran. Va ser la primera referència de Esther Phillips per a Kudu, una subsidiaria de CTI, que en comparació amb la mítica Atlantic es quedava en petita, però va ser refugi per a uns quants artistes com Grover Washinton Jr, Johnny Hammond i Hank Crawford, que tornaren sense pretendre-ho a l'essència popular del jazz, actualitzant-lo a la vegada cap a un soul-jazz en contraposició amb les corrents free. Circumstància que confereix a aquest vinil, quinta referència del segell, una producció cuidada al màxim, portada amb mestria jazz per alguns dels millors músics del moment, arranjaments que no minven gairebé res de res la seva pegada. Em criden poderosament l'atenció les parts de guitarra que són realment bones, si seguiu el rastre de Cornel Dupree i Eric Gale trobareu mel de romer arreu del soul, també hi ha aquí un punt funky deliciós, i sense oblidar al gran i inefable Rudy Van Gelder únic en açò de treure or del so gravat, pregunteu per Blue Note.
La cara B obre amb una altra composició de Tousssaint, Sweet Touch of Love és una tonada festiva i alegre al amor amb uns cors que recorden l'època dorada de la motown on es pot tastar una instrumentació exquisida, tònica a tot el disc. Baby, I'm for Real ja va ser popularitzada per Marvin Gaye, però mae deu, la Phillips aconsegueix amb aquesta balada eriçar-te tot el pelàmen del cos, quina guitarra i quin saxo amb frasejos d'autèntic luxe i arranjaments de faula. You Love Is So Doggone Good es vellut soul d'alta qualitat, suau i suggerent, i tanca aquesta meravella dels 70 Scarred Knees en clau de blues amb una de les meves preferides, molt de feeling, acollonant.
Podríem agafar aquest disc com un pont perfecte dels 60 vers els 70 en quant a música negra es refereix, amb arranjaments en clau soul-jazz acurats i portats per la creme de l'època, amb una interpretació de la Phillips que et posa el cor en un puny. Un ventall d'estils que abasta des del blues fins balades de deep-soul, actualitza els paràmetres del soul afegint un regust deliciós pel funky d'abans que la disco l'ofegara. Amb From a whisper to a scream va aconseguir un dels seus millors treballs, i algunes de les interpretacions més grans del soul dels 70. Una joia que per a mi és imprescindible.
Un consell, si no trobeu viable fer-se amb el vinil d'aquesta obra no dubteu en agenciar-vos el box-set Baby, I'm for real que cobreix el període 1971-1974, editat l'any passat, no se'n penedireu.
Per Chals
){kind=link}
0 Comentaris