El Punt


El Punt
Autor: Peter H. Reynolds
Editorial: SERRES CATALAN

“I on hi ha un punt, hi ha un camí...”


El llibre

Aquest conte és un crit a la creativitat, és una preciosa història sobre l'esperit creatiu que tots tenim dins nostre. El seu autor, Peter H. Reynolds, ens fa una empenteta a tots aquells que tossudament  pensem que no podem expressar-nos artísticament per a que ens adonem que tothom té capacitat creativa, només hem de fer una “marca” i observar a on ens porta.
La nena protagonista del conte es diu  Vashti, és una nena que està a classe de dibuix intentant pintar alguna cosa, passa el temps... i el full continua en blanc. La cara de la nena és de desesperació i frustració, la mateixa cara que podem vore a moltes aules i cases quan han de fer, per exemple, els deures... les mateixes paraules que diu la Vashti les hem escoltat milers de vegades als nostres alumnes o fills: “Jo no sé dibuixar!!!, A mi no em surt!!!, Jo no sé fer-ho bé!!!...”




La Vashti sempre diu que NO SAP DIBUIXAR, però la seva professora creu que SI! L’actitud de la professora és exemplar, a mi com a educador m’ha fet reflexionar i fa que em pregunti:  com puc motivar a un nen?... com acompanyar-lo en la seva educació per intentar potenciar les seves capacitats?. I reflexionant sobre aquestes qüestions, he arribat a aquesta conclusió: l’actitud que adoptem davant del nen és molt important, ja que som els pares/mares i educadors els que hem de intentar treure a fora allò que els nens guarden dins, sempre des de l’amor i el respecte (tal i com ho fa la mestra del conte).




Aquesta nena, la Vashti, passa de tenir una frustració a tenir una il·lusió i, com podem vore al final del llibre, ella mateixa ajuda a un altre nen que no sap dibuixar. Un llibre ple de valors educatius, un llibre a on molts nens i nenes es sentiran identificats amb la protagonista, un llibre per a nens i nenes, un llibre per a mestres i educadors, un llibre per a mares i pares....
Jo quan era petit vaig escoltar moltes vegades com algú em deia: “No et surtis de la ratlla!, Mira que bé que pinta el teu company!, No saps combinar els colors!, No saps llegir bé!, Tens poca imaginació!, No tens creativitat, Aquest nen té un traç poc precís, No te aptituds artístiques”, etc.... I mireu-me ara, sóc educador infantil, animador, contacontes... jo dibuixo, creo titelles, faig manualitats i M’ENCANTA FER-HO.
Tots els que estem en contacte amb nens hem de tenir molt en compte que aquest tipus de frases (a vegades veritables “sentències”) i d’actituds el que fan és limitar i inhabilitar les capacitats dels nens. Un senzill canvi d’actitud i el nen ho aconseguirà... tots els nens tenen un artista dins seu i tots els nens tenen la necessitat de treure’l fora i expressar-se.






NENS!! NO US DEIXEU MAI CONVÈNCER SI VOS DIUEN QUE NO PODEU, SI QUE PODEU... UNA GRAN REALITAT QUE TÉ EL ART ÉS QUE ÉS LLIURE!!!


I vull aprofitar per donar les gràcies a totes aquelles persones que durant la meva vida m’heu animat, heu cregut en mi i, en els moments més durs, en els que altra gent em tancava portes i intentava menystenir-me, heu estat al meu costat animant-me a continuar... tinc clar que sense vosaltres, el Donyet Contacontes no existiria i aquest blog no seria una realitat.

Com diu una gran persona que conec: Sempre Endavant... i Gràcies!!!




D’una frustració a una il·lusió...

L’autor

Peter H. Reynolds va néixer al Canadà a l’any 1961, es autor - il·lustrador de varis llibres per a nens, també es president i director creatiu dels estudis Fable Vision en Watertown, Massachusetts, a on produeix programes per a nens, vídeos educatius i aplicacions multimèdia. Aquest autor a estat premiat amb diversos reconeixements a nivell mundial, un dels últims premis ha estat el prestigiós Literacy Leader of the Year (premi a l’alfabetització de l’any). Aquí vos deixo una reflexió del propi autor que va fer a una conferència:






“Visito classes molt sovint i pregunto als nens: a qui li agrada dibuixar?. Al parvulari tots alcen la mà. Després, a mesura que vaig preguntant als cursos superiors, el nombre de mans en alt va disminuint fins que, finalment, cap alça la mà o apunten a “l’artista de la classe”. És trist veure com l'energia artística i creativa va decreixent, va desapareixent. Estic convençut que és perquè els nens aprenen que hi ha ‘regles’ a seguir. Però quan es tracta d'expressar-te, pots inventar les teves pròpies regles. Les pots canviar, estirar; les pots ignorar i llançar-te al desconegut.”






Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada