De què fa gust la lluna?


Escrit i il·lustrat per Michael Grejniec
KalandrakaEditora, 2013 (desena edició)



Feia molt de temps que els animals volien saber quin gust tenia la lluna. Era dolça o salada?...”



El llibre

Els animals volen saber quin gust té la lluna... però la lluna és molt lluny, allà dalt. És gairebé impossible arribar-hi... fins que, d’una manera espontània i decidida, comencen a fer una torre, enfilant-se l’un sobre de l’altre, que cada cop esdevé més alta, i per tant, més a prop del seu objectiu. Finalment el ratolí, l’animal més petit de tots, aconsegueix arribar i, d’una mossegada, s’emporta un tros de lluna que reparteix entre tots. I quin sabor té? Doncs aquí està part de la màgia d’aquest senzill conte:

la lluna té el sabor d’allò que a cadascú agrada més!

Aquesta història, simple en ella mateixa, és plena de matisos. Quan un objectiu és difícil, recórrer a l’ajuda dels altres sembla la opció més sabia... el treball en equip forma part de la nostra vida i ja des dels primers anys és important potenciar aquesta qualitat perquè serà un valor que ens acompanyarà sempre. I que millor manera de treballar junts que construir un castell, una figura tant arrelada a la nostra cultura i les nostres tradicions!




Un altre detall d’aquest conte és el personatge que finalment aconsegueix arribar a mossegar la lluna: el ratolí. El més petit i suposadament més feble de tots... a vegades subestimar a algú ens porta moltes sorpreses.

I el final de la història: el sabor de la lluna és aquell que cadascú vol que tingui. La màgia de la vida, en ocasions, està en voler que les coses siguin d’una manera, creure-les així, i fer-ho possible.






L’autor





MichaelGrejniec és un conegut il·lustrador de llibres infantils polonès. Ja des de ben petit mostrava interès per tot allò que l’envoltava, per això sempre duia a sobre un llapis que l’ajudava a captar tot el que el fascinava. De les seves nombroses obres, “De què fa gust la lluna?” és probablement la més emblemàtica i la que ha estat traduïda a més idiomes, i és considerada en aquest moment un referent de la literatura infantil. Els dibuixos d’aquest conte enamoren a nens i no tant nens, es tracta d’imatges plenes de color, de textures... gairebé podem sentir que nosaltres també toquem la lluna... i perquè no, també la degustem!

Per El Donyet

Escrit a meu bosc encantant (entreu aquí)



Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada