Baby Scream - Fan fan fan (2015)

...l'argentí Juan Pablo Mazzola és un fi estilista en això del pop ... i què complicat és fer una cançó bonica, trista i alegre al mateix temps...

"Fan fan fan" va ser, si no em falla la memòria, el primer artefacte sònic d'aquesta anyada que a nivell cronològic va suscitar una mica d'interès i satisfacció en el que subscriu. A més arribava avalat pels aires del Cierzo i això és un plus.

Va caldre deixar-lo madurar tot i que el buf del fred vent del Nord a principis de gener havia estat clar i concís: "l'argentí Juan Pablo Mazzola és un fi estilista en això del pop ... i què complicat és fer una cançó bonica, trista i alegre al mateix temps". Correcte, així són les seves cobles, cançons més que agradables amb molt on gratar, cançons urgents però molt elaborades que no sobrepassen els tres minuts de durada.

Aquest nou disc de BABY SCREAM, el projecte de l'anteriorment mencionat compositor argentí que amb les seves cançons en anglès abandera la millor orfebreria musical de l'altre costat de l'oceà, es nodreix de material compost al llarg del 2014 per Europa, principalment durant el temps de residència a Alemanya. Una nova collita que passeja entre el powerpop i el rock clàssic, que posseeix l'influx dels Fab Four i dels seus hereus musicals més artesans, començant per la Big Star i continuant amb referències com Badfinger, Cheap Trick, Bowie, Teenage Fanclub o Jellyfish .

Cruixents, dolços i accelerades guitarres en "Everybody sucks", "Loner" o "Captain Hook", agradables llepolies en forma de balada com "Back to douche" o "I do not wanna wake up from this dream", arranjaments de piano acompanyants a "Cheap perfum" o "Haters will hate", exquisideses supremes amb la assegurada benedicció de Lennon en mitjos temps com "A human being on Mars", "Just for a while" o "The girl next door" (l'única excepció que s'estén més enllà dels tres minuts), i sensacions jazzístiques en "The kitty song" o "Blue in Berlin", seria a grosso modo una aproximació a les gemmes que s'inclouen en aquest treball.

Al costat d'ell ha vist la llum també aquest any una col·lecció de rareses, maquetes i versions titulada "The worst of ...", en total vint cançons que en conjunt resulten menys homogènies encara que algunes sempre posseeixen morbo i calidesa atemporal, com les interessants lectures de els Beatles, T.Rex, Teenage Fanclub o The Rembrandts.

   * Per Johnny JJ

   * Escrit originalment en el següent enllaç de l'Espacio Woody/Jagger