Aceu-vos, xe, que ja és de dia!!!


Alegria total. Havíem perdut la noció del que és viure sense el PP en València. Encara que de Lerma, tot siga dit, tinc un record tibi i difús, res nostàlgic. Alçar-se este matí amb la sensació de viure en un lloc diferent no té preu, és indescriptible.

Però no hi ha que encantar-se, tot no acaba aquí. El meu anàlisi és el següent. Per una banda el "caloret" ha passat a "bajonet", el PP ha baixat, està clar, però continua sent la força més votada, hi ha molta gent que pensa que l'espoli que en sofrit no ha sigut suficient per a fer-los fora, i això és una dada que en certa manera m'espanta. Per altra banda la participació dels votants d'esquerra ha de augmentar més de cara a les properes generals, ha de ser més contundent, doncs el fet que C's no siga clar respecte a les seves pretencions és un perill, en qualsevol moment podrien pivotar de mala manera.

Una de les coses que no m'han agradat gens és el fet de que EUPV haja quedat fora front a Podem i C's, no és una bona notícia. Ignacio Blanco és un gran polític, inclús el considero per damunt de Ximo Puig en quant a que ha treballat molt dur i ha lluitat com el que més, no mereixia un cop com aquest, i no oblidem que el PSOE continua sent una de les forces que a efectes de mesures socials no ha estat a la altura en el parlament espanyol. Tot el meu suport a EUPV que espero que superin aquest pal i continuen la seva magnífica tasca política, endavant companys, sense vosaltres el canvi no hagués estat igual.

Però les coses com són. La veritable protagonista d'aquestes eleccions vullguen els del PSOE o no vullguen, ha sigut Compromís, per a mi Mònica Oltra és Rock'n'Roll autèntic, una força de la natura pese a qui pese, soc fan fan, els seus vídeos els he visionat entre cançons dels Rolling Stones y els Clash, des de "L'Àgora, la clòtxina més gran del món", passant per "Las curaciones milagrosas", el gran "La camiseta me la he pagado yo, no como otros los trajes", o la magnífica "Vostes parlant dels catalans" una autèntica ràfega de hits del millor rock'n'roll que em produeixen un magnífic sentiment de dignitat i orgull de ser valencià. Les meues felicitats a tots els valencians i valencianes, avui és un gran dia per a nosaltres.

Encara queda molt a fer, a currar companys, però avui toca celebrar-ho. Vos deixe amb Alceu-vos, xe, que ja és de dia de Pep Laguarda & Tapineria, la cançó que millor expressa aquesta alegria incontenible. 


Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada