Novetats 2018

header ads

The Jayhawks en la Sala Loco Club (València, 16/04/2015)


Tenia moltes ganes de veure a The Jayhawks en directe, una assignatura ja massa temps pendent que per una raó o una altra, excuses tot, se m'havia resistit fins ara. Així que ja de pas, en un mer acte de piloteig infinit i agraïment, no puc deixar passar l'oportunitat i felicitar la Sala Loco Club de València que aquest any ens està oferint una programació d'autèntic somni, només dir que tal devoció per la música en directe ha donat aixopluc a alguns dels millors concerts de la temporada, una gran devoció també pel grup de Gary Louris que els ha fet portar-los de nou a menys d'un any vista de la seva anterior visita.

Val que per a molts pot ser que estiguem davant l'estela d'un grup que ja no viu els seus millors dies pel que fa a discografia editada, que passada la febre de l'or pugui pensar el sibarita que una gira d'aquest tipus pot respondre més a un impuls nostàlgic, ho accepte, encara que arribat a cert estatus bé mereixen recollir els fruits que en altres temps van sembrar, a més també és una nova oportunitat per aviure de primera mà als que en el seu dia no es van adonar de la seva grandesa, i això és una cosa que quan es tracta de la qualitat dels Jayhawks mai està de més.

Per a l'ocasió sense Mark Olson, circumstància que va restar tensió en l'escenari, i ho dic sense perspectiva però amb tota seguretat, ja amb a Gary Louris en el paper de líder i director d'orquestra absolut, amb la presència del més esporàdic dels seus components Kraig Jarret Johnson a la segona guitarra, cosa que en certa manera els acosta més a Golden Smog, tot i que no va caure "Listen Joe", una d'aquestes cançons que espero escoltar abans de dinyar-la. Completant la formació els membres infalibles i impertèrrits, Karen Grotberg, Marc Perlman (també a Golden Smog) i Tim O'Reagan.



Amb un repertori infal·lible com aquest, que ja vénen presentant en tota la gira amb poques variacions, pot semblar que no quedés espai per a la sorpresa i l'emoció, gran error per a qui declinés l'oferta, ja que la classe i ofici venien assegurats de sèrie, i per l'ocasió els afortunats vam poder constatar que portaven un valor afegit, la passada nit a The Jayhawks se'ls veia còmodes i gaudint tant com els assistents, ho van fer tot per deixar-nos en gran record  la seva grandesa a les nostres retines i orelles.

Això sí, a part del grandiós setlist (més avall) veig necessari bolcar aquí les meves impressions sobre alguns detalls que vaig presenciar. Una de les coses que em van sorprendre va ser la capacitat de Tim O'Reagan en el seu paper de Mark Olson en cançons com "Ain't No End", segona cançó del concert que desconeixia de la seva discografia i que va ser la que va aixecar el vol i ens va indicar que la nit seria especial, Tim de nou a "Tampa To Tulsa" va fer el joc vocal amb total soltesa. I a banda de la gran capacitat que sempre se'ls atribueix per la melodia perfecta i les harmonies de cotó de núvol, vaig quedar noquetjat amb Gary Louris com a gran guitarrista, i si bé "Big Star" ja va donar entrada a la seva faceta més guitarrera, va ser amb "Waiting For The Sun" que em vaig adonar que Louris hauria d'apuntar en el seu currículum en algun apartat "puto amo de la guitarra".

Altres cançons que van reduir el pes de la gravetat i van posar al respectable amb la pell de gallina van ser "Save it For A Rainy Day", per Déu quanta grandesa!, una cançó que va cobrar vida pròpia, pogués haver estat dels Fleetwood Mac, o del Tom Petty lluminós, però és dels Jayhawks i allí va sonar com mai abans l'havia escoltat, com "Smile" en una autèntica catarsi de goig i bogeria emocional, de nou Louries va fer més gran la part de guitarra tocat per la gràcia dels Crazy Horse, "Trouble" va ser un altre dels grans moments de la nit esquivant els problemes de la vida com només els Beatles sabien fer, cantar amb ells i amb tots això de "It's better than being alone" em va produir un esclat neuronal que em va recórrer de clatell a peus com feia temps, catàrtica. Que dir de "Blue", vaig tenir la sensació per la reacció de la sala que realment és el seu hit, i així una gran alegria en to blavós va omplir el Loco per tot arreu, i val que em temia que "Listen Joe" no anava a caure, però senyors, al lloro amb el repertori de Golden Smog, mai em cansaré de reivindicar els seus discos, a més que conté alguna de les millors cançons de Louries, "Until You Came Along" ho va deixar palès, "I'd Run Away" va sonar de collons, estic segur que va haver de pertànyer als 60 en algun lloc perdut entre els Beatles i els Flying Burrito Brothers i Louris la va portar en la màquina del temps, i ho confesso, amb "All the Right Reasons" em vaig córrer, si, allà mateix, Louris totalment entregat a la dolçor i la perfecció melòdica va parar el temps. Al bis va regnar "Bad Time", la versió de Grand Funk, que van aprofitar per treure's de la màniga una jam de la mà de Marc Perlman que va deixar el baix a Johnson i es va enfundar les sis cordes, possiblement el més semblant que veuré en ma vida als Allman Brothers, per espontaneïtat sobretot, "Tailspin" va segellar aquest gran record amb fraseig dylanita i tornada en caiguda lliure a la Byrds. Que gran nit i quin gran record quedarà per sempre d'aquest concert en la capital del Túria.

Este vídeo es de l'any passat en Barcelona, si aquí ja sona gran, el dijous ens feren levitar

Setlist The Jayhawks Sala Loco Club 16 del Abril de 2015
  1. I'm Gonna Make You Love Me (Smile)
  2. Ain't No End (Blue Earth)
  3. Stumbling Through the Dark (Rainy Day Music)
  4. Big Star (Sound Of Lies)
  5. Nothing Left to Borrow (Tomorrow The Green Grass)
  6. Somewhere in Ohio (Smile)
  7. Save It For A Rainy Day (Rainy Day Music)
  8. The Man Who Loved Life (Sound Of Lies)
  9. Tampa To Tulsa (Rainy Day Music)
  10. Waiting for the Sun (Hollywood Town Hall)
  11. Smile (Smile)
  12. Settled Down Like Rain (Hollywood Town Hall)
  13. Trouble (Sound Of Lies)
  14. Angelyne (Rainy Day Music)
  15. Blue (Tomorrow The Green Grass)
  16. Until You Came Along (Golden Smog – Weird Tales) 
  17. I'd Run Away (Tomorrow The Green Grass)
bis
  1. All the Right Reasons (Rainy Day Music)
  2. Bad Time (Grand Funk) (Tomorrow The Green Grass)
  3. Tailspin (Rainy Day Music)

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris