Strange Fruit de Billie Holiday

Billie Holiday NYC 1949 by Herman Leonard

Aquesta foto d'Herman Leonard és la que més m'agrada de totes les que va fer a Billie Holiday. Retrata un moment únic, gairebé místic. Encara que la meva percepció respecte a la imatge va adquirir un dimensió especial i esglaiadora el dia que vaig llegir un dels passatges de la seva autobiografia. Explica la cantant que la gent de color no tenia permès barrejar-se amb els blancs en certs clubs de jazz, inclús sent artista, així doncs abans i després de cada actuació romania sola al cotxe que l'havia portat. Em resulta molt difícil imaginar-me a la pell d'algú de color en aquests anys, i si ho penseu bé fa relativament poc, de vegades la humanitat fa molta pudor.

Billie Holiday tenia poques oportunitats per expressar les seves emocions en la seva vida diària, així que cada vegada que es pujava a un escenari deixava anar tot el que li passava pel cap en cada vers. Hi ha una cançó de Lady Day que expressa com poques tota la seva ràbia i dolor, possiblement una de les millors cançons que mai s'han fet denunciant la segregació racial, pots imaginar a què es refereix aquest estrany fruit que penja dels arbres del sur tenyint de sang les seves fulles i les seves arrels. Holiday ens planta al davant un mirall de vergonya i crueltat on ningú pot romandre indiferent.

La interpretació de Lady Day de Strange Fruit en aquest vídeo és un miracle de la tecnologia, si per a alguna cosa hauria de servir el tub dels vídeos és per a que puguem ser testimonis de moments tan gran com aquest, un document àudio visual únic, impagable. Més avall vos deixo la meua traducció per als Clàssics al valencià.

Strange Fruit de Lady Day

Fruita estranya

Els arbres del sud donen una fruita estranya,
Sang a les fulles i sang a l'arrel,
Els cossos negres gronxant-se en la brisa del sud,
Estranya fruita que penja dels àlbers.

Escena pastoral del sud galant,
Els ulls sortits i la boca torta,
Perfum de magnòlies, dolç i fresc,
Llavors el sobtat olor de carn cremada.

Aquí està la fruita perquè els corbs arrenquen,
On la pluja convergeix, per a que el vent la xucli,
Per a que el sol la podreixi, per a que els arbres la deixin caure,
Heus aquí una estranya i amarga collita.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada