Puff, el drac màgic. Història d'una cançó


En 1959 Lenny Lipton va llegir el poema The Tale of Custard the Dragon que l'escriptor Ogden Nash va escriure en 1936. Aquesta història li va inspirar la seva pròpia versió amb un drac batejat Puff. De camí a casa del seu amic Peter Yarrow només feia que repetir-se a si mateix que podia fer-ho millor que el sr.Nash. El seu company d'universitat va agafar aquell poema i el va transformar en cançó. Havia nascut Puff the Magic Dragon.


Casualment Peter Yarrow va formar un famós trio amb Paul Stokey i Mary Travers. Aquest trio va passar a la història de la música com Peter Paul and Mary. Aquesta cançó va formar part del seu disc Moving editat en 1963, encara que formava part del seu repertori des de la seva aparició en l'escena folk de New York de principis dels 60. Puff, The Magic Dragon va ser el tercer single d'aquell disc que en poc de temps es va situar als primers llocs en les llistes d'èxits d'aquell any, i a més aconseguiren convertir aquesta tonada en un standard de la cançó popular arreu del mon, símbol de la pèrdua de la innocència i l'adéu a la infantessa, els paral·lelismes amb Peter Pan són evidents, tenim a Puff el drac etern (Peter Pan), tenim a Jackie Paper, el nen que un dia creix  (Wendy), i tenim un lloc llunyà, Honah Lee, on tot és possible (Nuncajamás). Elements que fan que aquestes dues històries siguen universals.



En Catalunya, mentre els Setze Jutges i la nova cançó eren influenciats per la chanson francesa, el seu contrapunt el posaren el Grup de Folk, formació per la que desfilaren importants artistes catalans com Pau Riba, Sisa, Oriol Tramvia i Jordi Batiste entre molts altres. El Grup de Folk intentava recuperar la cançó popular catalana de l'oblit d'aquells anys obscurs, i per altra banda també fixaven la seva influència en el folk nord americà, amb Bob Dylan i Pete Seeger com a màxims exponents.


Ramon Casajoana i Joan Boix foren dos dels membres fundacionals del Grup de Folk, traduïren la cançó de Peter, Paul and Mary i l'editaren amb el nom de Puff, El Drac Màgic en el seu EP Escolta-ho en el vent de 1967, junt a dues de les versions catalanes més conegudes de Bob Dylan, "Escolta-ho en el vent" (Blowing in the wind) i "El dia que el vaixell vindrà" (When the ship comes in). Cal destacar també la cançó "Saga de l'infant de Falsterbo" original de Joan Boix. Casajoana acaba retirant-se, i Boix s'ajunta amb Eduard Estivill i Amadeu Bernadet per formar el grup Falsterbo 3, (al mateix temps que formaven part del Grup de Folk) i la seguiran cantant i la faran coneguda per moltes generacions.

Versió de l'any 2010 a càrrec del Grup de Folk

El sabor agre-dolç del conte, amb un final trist en el que els nens creixen i Puff torna al fons del mar, ha evolucionat amb el pas dels anys en noves versions en les que un altre nen, potser el fill de Jakie Paper, protagonista del conte de Lenny Lipton, es troba amb el drac. Hi han infinitat de versions des de que en 1963 va ser editada. A més del Grup de Folk i Falsterbo 3, tenim la fantàstica versió de Joan Manuel Serrat, també clàssics com John Denver i Dolly Parton i artistes del rock independent com Broken Social Scene i Bonnie Prince Billy, tenim inclús la versió que Marlene Dietrich va adaptar a l'alemany. I per suposat una de les meves preferides, la de Paco Muñoz.

Però ara deixeu que el Donyet Contacontes us expliqui que els dracs existeixen i que Puff està dispost a tornar a viure la màgia amb els vostres fills. Aquí teniu la nova versió, al final de la versió de Ramon Casajoana i Joan Boix, el Donyet afegeix una estrofa per a deixar la porta oberta a la màgia:
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
travessant el mar.

Quan hi havia tempesta
S'ho arreglaven molt bé
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan en Puff va fer un crit
els pirates van callar.

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs
pel món que li van agradar tant.

Una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
va tornar al fons del mar.

Un dia de sol i joia
Un somriure va esclatar
Era un altre nen que amb Puff
Va tornar a jugar

Escrit a meu bosc encantant (entreu aquí)
(Imatge capçalera agafada de Devian Art, by Ciclomomo, d'aquí)
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada