King Kong Boy - Alcem el vol (2014)


King Kong Boy és un grup de rock i mestissatge amb tocs pop i d'altres estils. Després de molts canvis de formació i una primera maqueta (Involució, 2012) en 2014 llancen el seu primer disc d'estudi, Alcem el Vol. (Text extret del Bandcamp)
De veritat vos ho dic, quan en la mateixa proposta s'ajunten ska, protesta (que sempre ve be) i valencià, solc fugir de pressa (puc arribar a ser molt pejiguero). És un prejudici que tinc molt interioritzat, be perquè la sobre-oferta en aquestes coordenades crec que no fa gens be al rock des d'una perspectiva artística i de reivindicar el producte interior, o be perquè la major part de les vegades estic preparat per a baixar el volum esperant la estridència de la dolçaina, (que ben gravada en el Palifonies dels Mox per cert, excepció), no estic per a nous manu chaos, soc de cuna blues i niuorlins, que he de fer-li?! Però se'm va colar Liuard (punxeu ací) amb eixe abans en solitari, que si he de dir-vos la veritat m'agrada molt, i ja posat, he estirat del fil per veure que hi havia abans, i m'he topat amb King Kong Boy i el seu primer disc Alcem el vol editat a finals de l'any passat.

Val, en Alcem el vol hi ha de quasi tot això que he dit en el paràgraf anterior, i de primeres per a res aquest disc tenia cap papereta per a que em parés a escoltar, ho he fet, tinc barreres però no són inamovibles, i m'he trobat un disc amb unes quantes cançons que se'n surten de totes les etiquetes que u puga imaginar-se, hi ha Ska, no es que no m'agrade l'ska, m'agrada quan s'apropa als Clash i als Specials, i aquí hi ha classe, no hi ha dolçaina per cert, sí una secció de vents molt equilibrada i ben tocada, de vegades més propera als Madness que al Chao, uns bons arranjaments de teclat, i que a més del típic riquirraca jamaicà ofereix unes guitarres potents, sense deixar-me una molt bona interpretació, tant per la veu cantant com per l'entrellaçat amb el corus femení.


Quan cau el teló no és de les meves preferides del disc, però és una bona mostra de la flexibilitat estilística  del grup amb un riff guitarrer ben combinat amb les parts ska, Entre la foscor m'encanta, és una de les grans cançons d'aquest disc, el rapejat d'Eduard i les veus de Silvia, juntament amb un ritme per a ballar sense patades a l'aire i una guitarra fent una coda de autèntic goig. Dama lluna no surt del reggae però la gravació i arranjaments l'eleva a un molt bon exercici d'estil. Sense perdó és una altra de les grans cançons del disc, la mescla perfecta amb el western, molt fronterera. Silvia porta la veu cantant a Insubmís  i ho fa donant una dimensió més pop a l'assumpte, convidat d'excepció en La pluja amb Miquel Gil que li dona igual tres que trenta-tres i s'apunta a tots els saraos, aquí amb ritmes cubans, si senyor. En Viurem crida l'atenció eixe teclat en clau B3 i la seva cadència típicament consignatària d'himne i puny en alt trencat amb canvi de ritme cap al rock més modernet, sí, bon missatge. El mestissatge ben entès assoleix el seu punt més alt amb els africanismes de Seguirem el camí. El disc segella el tracklist amb Alcem el vol, potser la que més m'agrada de tot el disc, una gran cançó amb la col·laboració de Xavier Maronda i Anastasia Elkina de Baraca Folk (acordió i violí), guitarreta acústica molt Paul Simon, convidats que confereixen al so un regustet acústic y country, molt bona.

Alcem el vol m'ha sorprès, m'ha agrada't en línies generals per l'acurada producció, i en particular en les cançons que de manera més clara trenquen amb algunes de les barreres estilístiques típicament ska-reivindicatives cap als meus gustos particulars (que em de fer?, cadascú té un melic), sobretot quan s'apropen als Madness i també a Paul Simon, no d'una manera perpendicular o conscient, sembla. Les lletres reivindicatives en certa manera no hem diuen ja res nou en el fons, potser estic ja tan fins als ous de protestar davant de tant desgavell institucional que ja si de cas només me la posa dura quan s'aconsegueixen versades atractives i recitables, i aquí hi han. El cas és que aquest matí estava escoltant el disc de King Kong Boy i me'n recorda't abans dels Specials que de Manu Chao i Ska-P, i això és bo. Molt bon disc d'un grup amb molta projecció, que no pari, endavant.

Per Chals Roig



Per cert, m'ha piulat un xoriguer que el divendres els King Kong Boy actuaran al Teatre del Raval de Gandia amb un concert en acústic que s'emmarca dintre de El Vint-i-5, programa organitzat per la UPV al voltant del 25 d'Abril. També ens ha dit que hi hauran sorpreses, haurem de fer per a enviar una unitat mòbil de NSVSRock cap allà. 
Podeu escoltar i descarregar el disc al seu Bandcamp, punxeu ací
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada