El Patufet

EL PATUFET
Conte popular


Aquesta vegada els Donyets del Bosc hem decidit parlar d’un gran amic nostre, El Patufet, protagonista d’un dels contes més populars de la nostra cultura.

És un conte que menuts i grans coneixem, un conte que de ben segur s’explica a moltes llars a l’hora de dormir, un conte molt emprat també als dos cicles d’infantil, senzill i amb un personatge entranyable: El Patufet, un nen menut que porta barretina i que no fa més d’un pam d’alçada.

Però, sabeu què? Aquest conte amaga una gran història!! Aquest conte té moltes versions, voleu saber quantes? Doncs ara mateix vos ho expliquem... Segons els arxius del Bosc del Donyet, i consultat el donyet-bibliotecari hem descobert que existeixen més de 23 versions diferents. Sí, sí!!! Heu escoltat bé!!! Moltes les podem escoltar a Catalunya, a l’Aragó, a Mallorca, a L’Alguer i també al meu estimat País Valencià.

Remenant i buscant vells pergamins, ens hem adonat que aquest petit personatge sembla un espia de la categoria d’en James Bond, ja que utilitza diferents noms que varien molt d’un lloc a un altre, arreu dels Països Catalans.

Viatjant per poder documentar-nos millor, hem visitat biblioteques dels Boscos del Sud, hem trobat manuscrits en els Mars del Nord i moltes respostes dins les Muntanyes Centrals i així hem aconseguit una llista de les seves diferents identitats. Uns l’anomenem En Patufet però també se’l coneix com:

Cigronet
Garbancet
Gra de mill
Cabeceta d’all
Trompetet
Nabet
Senabret


Nosaltres ens centrarem amb el de Patufet, el nom més conegut al territori català. I com no, aquest conte el tenim associat a una cançó: PATIM PATAM PATUM… Però s’heu preguntat alguna vegada d’on ve aquesta cançó?

Nosaltres vos ho explicarem, doncs aquesta cançó va ser composada per Josep Casas Augé, un músic i compositor de ballables i música per al cinema, i un dels que va impulsar l’edició de discos de contes per allà els anys 50. I va ser gràcies a aquestes gravacions com la cançó va arrelar dintre de la cultura popular.



Hem intentat trobar l’origen del Patufet, preguntant i preguntant hem aconseguit algunes declaracions. Els donyets alemanys afirmen que el Patufet prové d’un conte de fades alemany, però en canvi, els follets anglesos afirmen que el Patufet surt d’una història que parla del llegendari Rei Artur. Al final hem arribat a la conclusió de què l’origen del Patufet no és gaire clar, hores d’ara.

Com a curiositat vos podem dir que la història que nosaltres coneixem no és igual a tot arreu. En la “nostra” versió, la mare del Patufet l’envia a comprar safrà i després va a buscar al seu pare… i se’l menja un bou (“on no neva ni plou”) que es tira un pet i surt el Patufet.

En altres que hem escoltat, el Patufet no va a comprar safrà, ni s’amaga sota una col, alguns conten que el Patufet es queda dormint en un estable i se’l menja una vaca ( i no un bou!!!).

Però la versió que més ens ha agradat es la narrada per Tom Thumb, ens explica que una parella gran un dia van allotjar en la seva humil casa a un misteriós viatger (en realitat era el Mag Merlí). Aquest misteriós viatger els va voler agrair la seva hospitalitat concedint-los el desig que més anhelaven: TENIR UN FILL. Però el fill resultà ser molt, molt però que molt petit i molt trapella. Un petit que viu aventures de lo més disbaratades, en una d’elles entra en la cort del Rei Artur i acaba sent membre d’honor de la taula rodona.


Siga quina siga la versió que pugam contar hem de tenir clar que el Patufet, com a personatge resulta molt atractiu per als nens i nenes, ja que s’identifiquen amb ell i somien ser com el petit heroi que, malgrat la seva mida, sap vèncer les dificultats.

Això sí!! Ara quan sortiu al carrer aneu amb molt de compte per si escolteu aquesta cançó:


Patim, patam, patum,
Homes i dones del cap dret,
Patim, patam, patum,

No trepitgeu en Patufeeeeeeeeet!!!!



Les aventures del Patufet:




És natural que un nen petit sigui un Patufet

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"
... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"
... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"
... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"
... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"
... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"
... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"
... que un escombriaire "s'hi posi fulles"
... que als anglesos els agradi "escampar la boira"
... que un golafre es faci "un fart de riure"
... que en els fills no hi vegem "un pam de net"
... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".

Per El Donyet

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada