De tota la meva col·lecció de vinils, aquest possiblement siga el que més estime. Que banda tan especial... Dear Mr. President van ser una banda mal entesa, i a més marcada per la mala sort. Tot i que sempre foren considerats una banda de hard rock, la veritat és que, a excepció de la seva imatge, poc o res tenien a veure amb bandes com L.A Guns, Faster Pussycat i companyia. La seva música, eixa fusió entre un rock inclassificable i un pop sofisticat, els convertia en una banda única, tan única que quedaren en terra de ningú. Si musicalment ja foren massa especials per a aquella escena en la qual els clavaren, els seus textos tampoc agradaren massa al públic hard-rocker. A les seves cançons no hi havia diversió, cotxes descapotables i ties amb les mamelles a l'aire, no; els seus textos tractaven temes més seriosos: problemes socials, violència, injustícies... O siga, el lema "Sexe, Drogues i Rock & Roll" no anava amb ells.
Per si fóra poc, al cap de poc de llançar el seu únic disc, la banda va tindre problemes judicials amb la Casablanca per utilitzar l'expressió "Dear Mr. President", o siga "Benvolgut Sr. President", com a nom de la formació. Finalment tingueren que canviar el seu nom per "Flesh and Blood", títol d'una de les seves cançons, i llançaren altra edició del disc amb el títol "Dead, White & Blue". Al cap de poc temps la banda es va desfer a causa d'un rotund fracàs comercial.
Per si fóra poc, al cap de poc de llançar el seu únic disc, la banda va tindre problemes judicials amb la Casablanca per utilitzar l'expressió "Dear Mr. President", o siga "Benvolgut Sr. President", com a nom de la formació. Finalment tingueren que canviar el seu nom per "Flesh and Blood", títol d'una de les seves cançons, i llançaren altra edició del disc amb el títol "Dead, White & Blue". Al cap de poc temps la banda es va desfer a causa d'un rotund fracàs comercial.
Es diu que gravaren unes demos pel que tindria que haver segut el seu segon disc que mai arribaria. La veritat és que seria interessant escoltar algo d'eixe material que tenien preparat, però jo em conforme amb aquella atemporal obra mestra que, per cert, és hui en dia una autèntica peça de col·leccionisme de la que s'està pagant una fortuna per ell.
És moment de fer sonar altra vegada cançons tan màgiques com "Fate", "What's The World Coming To?, "Love and Violence", "Flesh and Blood" o "Fatal Desire" i tocar al cel... O més bé l'infern, però un infern màgic i agradable. Inoblidable banda.
Per Juanvi
Escrit originalment a Sols és rock & roll, però ens agrada.
.jpg)
0 Comentaris