Crònica concert Gener (07/03/2015, Octubre CCC)

Les cançons de Gener em semblaren especials inclús mal-escoltades en l'streaming del seu bandcamp, em cridaren poderosament l'atenció. El fet que d'El Temps del Llop ells apunten en la seva nota de premsa "...acostant a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith...", és prou com per a parar i plantar les orelles. I per damunt de que tot allò que surt de Llevant sembla que té que dur el "mediterrani" estiga o no justificat, be sabeu que si en un mateix enunciat es troben Jeff Buckley i Elliot Smith no em cap altra opció que trobar el moment i el temps per a constatar si això és cert, doncs no és pertinent, pense jo, esmentar en va els noms d'aquestos dos sants dels anys 90. 

Serveixi el present escrit, a més de com a crònica, com a apèndix a les meves poques línies originals de la ressenya en NSVSRock. I si, salvant les distàncies, en la interpretació hi ha un punt proper a la intensitat sonora i profunditat lírica dels artistes esmentats, en detalls i en la intenció, pel que fa als altres grups, també, són els grups generacionals que suposo que han servit a Carles Chiner per a enllaçar cap a estils més llunyans en el temps, blues, folk i soul bàsicament. Al meu parer, al disc els trobe més a prop dels My Morning Jacket i Bon Iver (segon disc), i més que pensant en el copycat, per l'essència del seu groove, també hi ha un sabor pel r&b i el rock dels seixanta, amb riffs de roots arenós cap a arpegiats del rock suau tocat pel country dels primers setanta, detalls aquestos que apareixen de manera més subliminal. Apuntalada la meva opinió sobre este disc de manera més personal a com ho vaig fer fa poc, tenia moltes ganes de veure com Carles Chiner se les apanyava per a portar el disc al directe, que a pesar de les meues petites puntualitzacions, de moment és el meu preferit per damunt d'escenes, idiomes i procedències. 

Em va avisar ell mateix abans del concert que estava més orgullós de les cançons quan sonaven en directe, jo pensava (per a mi) que ho deia amb humilitat i modèstia, potser pel fet que el disc se'l va fer tot ell i amb la banda la cosa canviaria. Però només començar va entonar el seu Espiritual ell sol amb la guitarra i em vaig quedar bocabadat, aquest xic té el soul corrent per dins, una de les millors veus que he escoltat en temps, per la tècnica i pel feeling. Va continuar amb una de les highlights del disc, El temps del llop té un ritme que enganxa, tot un hit, Contrallum torna a treure el soul molt més que al disc, la slide bluesera i suggerent de Sargantana balear obri pas al folk, la història d'una ciutat Al voltant d'un riu sec on res pot créixer, sona sublim, una crítica molt fina, sensacional es poc, com ho és El meu ofici és complaure al vent una cançó que amb sensibilitat onírica descriu el difícil ofici d'escriure cançons, aquesta hauria de ser la millor cançó dels Ovidi, valga la meva supèrbia i el fet de que l'any oficial encara està en curs, però ho afirme novament si cal perquè el que fa ací és lo més proper que mai s'estarà de Jeff Buckley en aquest país. Les harmonies vocals CS&N a cinc veus en D'un poble del sud ja em guanyen al cent per cent, sembla un cant tret dels camps de treball de cotó del sud americà, cosa que ens ve niquelat tenint en compte el nivell que els ciutadans hem de suportar a nivell de treball, expectatives de futur i diners. Gener ens regalaren per a acomiadar-se dues cançons inèdites, Cançó de Bressol, de les poques fetes conjuntament amb la nova formació, i Focs al cel un nou cant al desencant i a l'agredolç sentiment d'orgull valencià, tot siga dit, amb l'incomparable i esperpèntic marc de les falles en ple esclat.

Si, el disc està molt bé, ho reafirme de nou, continua sent un dels meus preferits dels últims temps, per la presentació i el fantàstic disseny del format físic, pel concepte, per la seva manera de comunicar aquest desencant dels temps que corren sense caure en l'obvietat, un discurs intel·ligent de lirisme poètic que cala ben endins. Però en definitiva li done tota la raó, potser que aquest soul i aquest regust a r&b més proper als anys seixanta, juntament a unes harmonies vocals a cinc veus molt aconseguides, fan del directe una experiència prou superior al disc, anotant que la banda que ha format Chiner no es limita a l'acompanyament, es denota que senten cada vers cantat, estan al projecte al cent per cent i roden junts com un grup, ha nascut un gran grup. Només em queda demanar a tot aquell que tinga l'oportunitat, que per favor no es perdi aquest directe perquè més enllà de qualsevol adjectiu o influència que jo puga atribuir-los ací, la música de Gener et mou per dins, t'eriça la pell i et fa sentir el soul. 

Setlist Festival Hostes

Espiritual

El temps del llop

Contrallum

Sargantana balear

Al voltant d'un riu sec

Valents

El meu ofici és complaure al vent

Cançó del desert

D'un poble del sud

Cançó de bressol

Focs al cel

Compra el disc ací: Bandcamp