Clàssics al valencià: Strangers de The Kinks


Davant la pregunta de tan difícil resposta "The Beatles o els Rolling Stones?" jo sortiria per la tangent i vos diria que els Kinks, de caixó. M'estimo els Kinks fins punts insospitats, em semblen una de les millors bandes que mai han existit, i si be tot és discutible en quant a comparacions amb altres grups consagrats, si que deveu tenir clar que Ray Davies está entre els cinc millors compositors de cançons des dels seixanta cap ací.

Els Kinks van introduir en el rock altres estils més europeus com el music hall i el vodevil, el toc teatral i una acurada lírica costumista que mai ningú ha superat fins ara, contundent però cert. Encara els Kinks no eren només Ray Davies, el seu germà Dave Davies no va ser tan prolífic però va signar algunes de les millors cançons del grup, fins i tot va ser temptat per la seva discogràfica per a treure un disc en solitari que finalment va ser desestimat pel propi Dave, si que circula un bootleg anomenat Hidden Treasures que reuneix totes aquestes cançons que finalment van ser editades en diferents discos dels Kinks. Entre aquestes està Strangers, que juntament amb Death Of A Clown, és de les que m'emportaria a una illa deserta. Sembla mentida com l'autor del riff que canviaria el rock va ser capaç de fer cançons tocades de la ma de dylan i amb una lírica tan inspiradora, mai em cansaré de sentir-la. Avui en Clàssics al valencià vos deixo aquesta cançó meravellosa inclòs en el Lola, un disc espectacular. Molt grans els Kinks.



A on vas? No m'importa
He matat el meu món i he matat el meu temps
Així que, a on vaig? Què veig?
Veig molta gent perseguint-me
Així que no m'importa a on vaig
Si visc massa temps em temo que moriré
Així que et seguiré allà on vagis
si la mà que em vas oferir continua oberta per a mi

Estranys en aquest camí en el què estem
No som dos, som un
Així que has estat allà d'on acabo de venir
de la terra que genera perdedors
Així que compartirem aquest camí que transitem
i tancarem la nostra boca i cuidarem el que diguem
fins que la pau que trobem ens digui el que hem de fer
Totes les coses que tinc les compartiré amb tu
i si em sento demà matí com em sento avui
agafaré el que més estime i la resta ho llençaré

Estranys en aquest camí en el què estem
No som dos, som un
Sant és l'home i sant el sacerdot
Aquest amor de la meva vida em fa tremolar les cames
i quan arribem allà, fes el teu paper
perquè sento que aviat ens duràs
En la mentida promesa que ens vas fer creure

per a molts homes amb tant de dolor
i la meva ment està satisfeta però es retorça furiosament
I si visc massa temps em temo que moriré
Estranys en aquest camí en què estem
No som dos, som un
Estranys en aquest camí en què estem
No som dos, som un

Demà tindrà lloc la III Konvencion Kinks, allà que estaré. Xarrada col·loqui, menjar de kinkfraternització, documental inèdit, Actuacions de Malcolm Scarpa i The Village Green, i punxada amb el dj més kinky del món Dj Savoy Truffle. Una jornada que promet moltes alegries.
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios: