Clàssics al valencià: Hurt de Johnny Cash


Sento una devoció realment molt forta per Johnny Cash gràcies, tot siga dit, als seus últims discs de la sèrie American Recordings. La química amb Rick Rubin va donar un munt de meravelloses gravacions que tornavem a Johnny Cash l'èxit que no va aconseguir des de feia molts anys. 

Amb la vellesa i l'avançada edat, junt a l'austeritat sonora com a marca principal i amb l'atractiu d'unes versions de cançons més modernes que després d'una casherització eren transformades en estàndards del génere folk i country.  I es que considero a Cash l'últim dels grans artistes del rock fets d'una altra pasta, d'una altra època ja perduda on una forma de vida donava pas a un estil determinat, i no de l'inrevés, com ara on el postureig d'estils i tendències són l'excusa per a un determinat mode de viure, sense voler criticar ni molt menys, simplement és un fet en termes generals. 

De totes les cançons d'aquest període la versió de Hurt de Nine Inch Nails em sembla el punt més alt en quant a expressió artística i veritat es refereix, no tant el disc on s'inclou, l'American IV: The Man Comes Around, un disc que per descomptat li dono el notable, però que està una mica per davall dels tres volums anteriors

La temàtica és realment dura. Hurt ens parla de l'addicció a l'heroïna i la depressió suïcida que patia el seu compositor Trent Renzor, de com es lamenta de tot el que podria haver estat. Mostra totes les mentides que l'han portat a aquesta situació, tot el que ja no pot arreglar, les taques que no pot netejar. Però ens deixa uns últims versos que mostren el seu desig d'una nova oportunitat amb un fort propòsit per no tornar a ferir als qui hi són al seu voltant, a més d'aquest primer pas per a netejar-se i reconéixer que està malament, la cançó sembla un crit desesperat d'auxili. En aquesta versió, la presència de Cash i la seva interpretació magistral, juntament amb la seva edat, la tensió sonora i una lletra realment profunda, aconsegueixen inclús un major calat emocional respecte de la original, a més d'un gran valor musical a tots els nivells. Una masterpiece dels nostres temps. Estime la música de Johnny Cash.



Em vaig fer mal avui,
per veure si encara sentia alguna cosa.
Em vaig centrar en el dolor,
l'única cosa que és real.
L'agulla va fer un forat,
el vella i conegut punxada.
Vaig intentar matar-lo,
però ho recordo tot.

En què m'he convertit?
El meu més dolç amic,
tot el que conec,
se'n va cap al final,
i tu podries haver-ho tingut tot
el meu imperi d'escombraries.
et defraudaré
Et faré mal

Porto aquesta corona d'espines
sobre el meu tron de mentider.
Ple de pensaments trencats
que no puc arreglar.
Sota les taques del temps,
els sentiments desapareixen
Ets altra persona més,
i jo encara segueixo aquí.

En què m'he convertit?
El meu més dolç amic,
tot el que conec,
se'n va cap al final,
i tu podries haver-ho tingut tot
el meu imperi d'escombraries.
et defraudaré
Et faré mal

Si pogués tornar a començar,
a un milió de kilòmetres lluny d'aquí,
em cuidaria més,
i trobaria la manera de fer-ho.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada