Los Radiadores - Gasolina, santos y calaveras (2015)

El punk-rock és com el blues, permetin-me el paral·lelisme, les formes estan clares i no hi ha cap secret, tampoc cal pertànyer a cap lògia musical per a una correcta execució, en canvi sembla imprescindible proporcionar a cada compàs actitud i convicció a mansalva, i en això Los Radiadores van sobrats. Gasolina, santos i calaveras és el seu nou disc, una nova col·lecció de cançons d'aspecte urgent, una pilota d'oxigen amb el qual no caure en el coma més profund de l'actualitat que ens arrossega cap a la ignomínia més profunda amb els fets que se succeeixen cada dia davant els nostres nassos.

Los Radiadores amb la seva fórmula guitarrera heretada del pub-rock i el punk-rock, per la seva immediatesa i concreció, són fills del rock subversiu dels 80, del post-rock i el psychobilly, de grups com Parálisis Permanente, Surfin' Bichos i Doctor Divago, i on és inevitable fer esment a clàssics com Burning i Mermelada, això si parlem en termes de rock patri, perquè al mateix temps evoquen als Clash i als Meteors per igual. Una personalitat rasposa i estimulant que ja destil·laven clarament amb el seu Manual de supervivencia, i que ara segellen amb pas ferm cap a un so que aconsegueix una major presència i personalitat, amb elements con la inconfusible veu, riffs de guitarres de brotxa distorsionada entrellaçats amb riffs antològics, baix en primer pla quan es requereix, secció rítmica contundent. Obren a més la seva paleta sonora sense baixar el volum de les guitarres, amb imatgeria escatològica i outsider i lletres feridores de tints apocalíptics, com ha de ser en aquests temps de còlera i corrupció.

En aquest tracklist carregat d'himnes de puny en alt, aconsegueixen que de nou l'underground soni a underground de veritat. La seva incendiària cançó inicial Gasolina, saltos y calaveras ja avançada en el seu primer video-clip conté frases que considero per a portar al clauer, consignes que creen imatges clares i enginyoses, i de les que el disc està regat per tot arreu. A cabezazos porta un baix de pura delícia post-rock, cançó que a més adverteix de l'essència punk-rock i combativa del que està per venir. La seva obertura estilística cap a melodies més properes al pop-rock ve amb Tiempos de destrucción i Sin dejar de sonreír que els fa sonar clàssics i pur Clash, igual que Un nuevo imperio porta el ritme ramonià al seu terreny. Buzo té una magnífica slide distorsionada que li dóna caràcter, i el psichobilly fa el seu acte de presència a Hasta el final.

La magnífica versió de L'Hospital d'Alaska y Los Pegamoides és simplement única, se l'apropien i la fan sonar al seu aire. On y Off és un altre xut punk-rock incendiari i de nou un riff urgent digne de l'any 77. El disc tanca amb Círculos concéntricos, una de les meves cançons preferides del que portem d'any, la cançó més llarga del disc que comença baixant les revolucions que no el volum de les guitarres i introdueix un teclat que arriba a exercir de secció de cordes en el seu desenllaç, amb canvi de ritme i una lletra que deixa en obert un final que s'adverteix com el més positiu de tot el disc: no tenir por a començar de zero és primordial després de la catàstrofe, final apoteòsic que deixa altes les expectatives a tenir amb Los Radiadores per a futures edicions discogràfica.

Però sobretot, encara atribuint al combo valencià totes les influències de les que fan gala amb encert i carisma, per a mi és un motiu de gran alegria que l'esperit combatiu del 77 faci acte de presència d'aquesta manera i en aquesta actualitat, amb l'acta de defunció de la premsa majorista ja signada i amb una ingent massa submisa que ha après a estimar el seu opressor i criminalitzar l'oprimit. I és que hi ha matèria prima suficient d'on inspirar-se per a la confecció de manifests combatius de caràcter urgent, que no només ataquen al poder establert i a una societat que se'ns va pel vàter, també contra el ciutadà del carrer que encara no vol aixecar el cap, a més en el cas de Los Radiadores, més enllà de caure en el discurs pamfletari i simple, han consolidat un ideari propi a força d'enginy càustic i mordaç. I senyors, això és digne d'elogi es miri per on es miri. Traguem ja als nostres poetes de les cunetes, són temps de punk'n'roll !!!!!

Per Chals

El nou disc ha sigut editat per Bonavena Música, i produït per Dani Cardona en El Sótano. I el vídeo que dona títol al disc corre a càrrec de Cat&Gos Films. 

Pròxims concerts:

16 Toneladas (València)16/05/2015 + info

Veneno Stereo (Castelló) 17/04/2015 + info

Cicle Mutant: Pub Zeppelin (La Vall d’Uixó, Castelló). 27/02/2015 + info

+info: web oficial: Los Radiadores | Bonavena Música