Gris-Gris - "Run Granuja" (2014), per Johnny


"cinc temes plens de desimboltura que circulen entre el garatge i el rhythm&blues"

Primer em va flipar la portada, segon vaig pensar que el nom del grup, GRIS-GRIS, podria tenir a veure amb l'obra mestra que Dr.John va publicar l'any 1968, tercer em va atreure això de cantar en  valencià, quart em van recordar en un primer instant a grupets sixties una mica a cavall entre Animals i Troggs, i cinquè me'ls va recomanar encaridament un amic que coneix els meus gustos i del qual sempre m'agraden les seves recomanacions.
"Run granuja" és el tercer treball d'aquest grup castellonenc en forma de Ep després de l'àlbum homònim del 2009 i el single "Voodoo good" del 2010. Conté cinc temes plens de desimboltura que circulen entre el garatge i el rhythm &; blues.

És probable que el tema que li dóna títol, on ens recorden en la seva lletra que encara no s'ha escrit el millor blues, rebés la benedicció d'Eric Burdon si arribés a les seves orelles. Per la seva banda l'orgue continua mantenint un protagonisme acompanyant a "T.Age", una cançó que m'evoca en algun matís als Doors i que imagino podria haver-li fet gràcia escoltar Jim Morrison, o potser no. A mi sí que em fa, igual que aquest mos rhythmanblusero titulat "Mos de mort" o aquesta dedicatòria a la màgia de "Gertrudis Homs". Per finalitzar el tall més intens i més proper al blues-rock de vella escola a la balada "Iceberg" , on està en joc el cap d'Alfredo García i amb el qual culmina un Ep interessant que es pot escoltar dins del següent enllaç: http://gris-gris.bandcamp.com/album/run-granuja.


Escrit i publicat originalment a Espacio Woodyjaggeriano per Johnny
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada