Band Of Horses - "Acoustic At The Ryman" (2014)

"Acoustic At The Ryman" és el quint disc de band Of Horses i primer directe editat en la seva carrera. Sons acústics i repàs a alguns dels seus grans èxits.

Els Band Of Horses m'agraden de totes les maneres, amb so indie-rock, amb so americana, amb so mullat de reverb i sense ell ... i del que em faltava, amb so en directe m'encanten. Directe que resumeix dues nits al mític Ryman Auditorium de Nashville en format acústic reinterpretant deu cançons del seu repertori.

A hores d'ara ja poc m'importa que no siguin tan ben considerats, o que ja no sigui el seu moment com em van dir una vegada, potser el seu anterior disc sonés a tantes coses conegudes que fos fàcil despistar-se i donar-li una mica d'estopa amb allò que si sonaven a America, Eagles i tal i tal, era evident, però francament la producció no tenia ni un però i hi havia unes quantes bones cançons que sobrepassada la novetat calaven.

Aquest grup per a mi ja està a un altre nivell, ni més alt, ni més baix, més aviat a la seva bola, amb les seves particularitats i amb la seva manera d'escriure cançons, moltes d'elles molt bones. I en aquestes, aquest concert no dirà res de nou a qui no li va agradar Mirage Rock, és la veu de Bridwell, i són les seues millors cançons passades pel filtre de l'acústic, que en definitiva sol funcionar com a examen de tota cançó i intèrpret que pretengui ser considerat.

Ho tenien fàcil per ficar unes quantes cançons impepinables més, però de tots els singles que han tret fins ara, en el tracklist no està ni The Great Salt Lake, ni Laredo, ni Is There A Ghost, cosa que haguessin lluït bastant bé, si està The Funeral que és i serà una de les seves obres mestres, elèctrica o acústica, que me la donin amb patates si volen, com Factory, una de les meves preferides del grup i que sorprenentment amb l'arranjament de piano no desmereix per res respecte a la perfecta producció de Infinite Arms. I una altra de les joies del seu repertori és Detlef Schrempf, aquí a piano i veu, sublim . De les seues cançons més recents llueix Everything's Gonna Be Undone, l'original de Mirage Rock em va semblar un caramel, un gran tema, la versió aquí no es diferencia gaire de la original, un bluegrass-pop preciós, amb l'afegit que suposa mantenir aquestes harmonies damunt les taules, té el seu mèrit, un altre dels bons moments.

Per a mi és un bon disc, bon directe per mesurar les cançons més antigues amb el vernís actual de tints menys indie i més rock-clàssic, igual que per provar en les mateixes condicions si les seves últimes cançons són tan grans com les que els van fer triomfar. En definitiva, els Band Of Horses sonen grans en aquest petit acústic .

Detlef Schrempf es una de les joies del seu repertori, sona a glòria

Gravació de la seva gira acústica interpretant Everything's Gonna Be Undone

1.Marry song (Cease to Begin)
2.Slow cruel hands of time (Mirage Rock)
3.Detlef Schrempf (Cease to Begin)
4.Everything's gonna be undone (Mirage Rock)
5.No one's gonna love you (Cease to Begin)
6.Factory (Infinite Arms)
7.Older (Infinite Arms)
8.Wicked gil (Everything All the Time)
9.The funeral (Everything All the Time)
10.Neighbor (Infinite Arms)

+info