Adeu Lou Reed


Em resulta estrany, que sense conèixer en persona algú, no puga evitar plorar per la seva pèrdua, em costa de creure que avui mateix ens haja deixat, em semblava etern, i estava convençut que ens regalaria encara uns quants discos amb nota alta. No sé amics, a mi em sembla una pèrdua enorme. Estic plorant. 

L'altre dia ho parlava amb un amic, Lou Reed i la Velvet van ser la posada a zero del rock al 67, van obrir una nova porta, va fer que l'expressió artística i la música s'unissin com mai ho havien fet fins aquell moment, va donar espai en el rock a emocions més complexes, i a més té una carrera discogràfica a recuperar, que us puc explicar, toca dol, aquesta nit una vetlla a la teva salut Reed, una cervesa i la teva música. Tu t'has anat però queda la teva música per fer-nos companyia. Allà on vagis seràs el nostre mirall. Gràcies Lou Reed.


Seré el teu mirall, en mi et veuràs, per si encara no ho saps
Seré el vent, la pluja i l'ocàs, la llum que la porta enlluernarà 
Que mostre que en casa estàs

Quan cregues que tens la nit ben dins
I et trobes molest i cremat
Deixa´m que et diga que ets cec
Agafa les meues mans que jo et veig

Em costa creure que no saps
La bellesa que tens dins
Però si encara no ho saps
Deixa´m ser els teus ulls
Un llum en la foscor
Així que no tinguis por

Quan cregues que tens la nit al cap
I et trobes molest i trastocat
Deixa´m que et diga que ets cec
Agarra les meues mans
Perquè jo et veig

Seré el teu mirall
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. ieeee...
    El primer que he fet quan m'he enterat del seu decés ha sigut entrar en el blog per llegir una resenya autoritzada.

    ResponElimina