Esta va pel Ray


Una gran pèrdua la de Ray Manzarek. Un bon company blogger em va recomanar el Classic Album dedicat al primer disc dels Doors, aquest document audio-visual va canviar a molt millor (del que ja estava) la meua consideració cap als tres músics que van acompanyar a Jim Morrison. Tots tres van aconseguir un so que mai ningú a sigut capaç de tornar a fer, cadascuna de les parts era igual d'important. 

Potser Ray tenia la clau per a cohesionar totes les parts d'allò tan popular que sempre s'ha dit de que ells portaven l'ordre al caos de Morrison, el so del seu orgue era el distintiu respecte a quasi totes les altres propostes amb les que van conviure, era el caràcter principal de la música dels Doors, el pont del blues cap a totes les influències inusuals per a un grup de rock d'aquella època, música llatina, jazz, flamenc... 

Deixe sonant aquesta nit Ghost Song, una de les meues preferides, pertany al disc An American Prayer (1978), que a banda de la versió en directe de Roadhouse Blues, les demés cançons són poemes de Jim Morrison musicats després de la seva desaparició, el disc va ser acreditat com a Jim Morrison music by The Doors. A més ha dividit a premsa i públic des del seu llançament, jo no sé si serà bo o roín, el que sé, és que m'agrada escoltar-lo, escoltar recitar a Jimbo i al grup tocant de manera relaxada i com sempre, única. Gràcies per la teva llum blanca, aquesta va per tu Ray.


Awake.
Shake dreams from your hair
my pretty child, my sweet one.
Choose the day and choose the sign of your day
the day's divinity
First thing you see.

A vast radiant beach and cooled jeweled moon
Couples naked race down by it's quiet side
And we laugh like soft, mad children
Smug in the wooly cotton brains of infancy
The music and voices are all around us.

Choose they croon the Ancient Ones
the time has come again
choose now, they croon
beneath the moon
beside an ancient lake

Enter again the sweet forest
Enter the hot dream
Come with us
everything is broken up and dances.

Indians scattered,
On dawn's highway bleeding
Ghosts crowd the young child’s,
Fragile eggshell mind

We have assembled inside,
This ancient and insane theater
To propagate our lust for life,
And flee the swarming wisdom of the streets.

The barns have stormed
The windows kept,
And only one of all the rest
To dance and save us
From the divine mockery of words,
Music inflames temperament.

Ooh great creator of being
Grant us one more hour,
To perform our art
And perfect our lives.

We need great golden copulations,

When the true kings murderers
Are allowed to roam free,
A thousand magicians arise in the land
Where are the feast we are promised?

One more thing

Thank you oh lord
For the white blind light
Thank you oh lord
For the white blind light

A city rises from the sea
I had a splitting headache
From which the future's made
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Una gran pèrdua, sens dubte. The Doors no haguéssin estat el mateix sense ell.

    ResponElimina
  2. Si algo represento el sonido DOORS fueron los teclados de Manzarek.
    O te gustaban o nó...pero el sonido DOORS=RAY MANZAREK.

    ResponElimina