...Amb Déu del seu costat

El meu nom no importa

i menys la meva edat

el país del què vinc

es diu el Medi Oest

allà em van criar i em van ensenyar

a respectar les lleis

i que la terra en què visc

té a Déu del seu costat.

Els llibres d'història ho expliquen

ho expliquen tan bé,

la cavalleria va carregar

els indis van caure,

la cavalleria va carregar

els indis van morir

pel país que era jove

amb Déu del seu costat.

La guerra hispano-americana

va tenir el seu moment

i la guerra civil també va ser

aviat ventilada

igual que els noms dels herois

que va fer recordar,

amb pistoles a les seves mans

i Déu del seu costat.

La Primera Guerra Mundial, 

va vindre i es va anar

el motiu de la lluita

mai ho vaig comprendre

però vaig aprendre a acceptar

acceptar-la amb orgull

perquè no es compten els morts

quan Déu està del teu costat.

La Segona Guerra Mundial

va vindre i es va acabar

perdonem els alemanys

i després vam ser els seus amics

encara que assassinaren sis milions

fregint-los en els forns

ara els alemanys també tenen

a Déu del seu costat.

He après a odiar els russos

durant tota la meva vida

si ve una altra guerra

haurem de combatre'ls

odiar-los i témer-los

córrer i amagar-se

i acceptar-ho tot valentament

amb Déu del meu costat.

Però ara tenim armes

de pols químiques

si disparen ells, ens veurem forçats

i haurem de disparar,

una encaixada al botó

i un xut com el món sencer

i mai es fan preguntes

quan Déu està del nostre costat.

Durant moltes hores inquietes

he estat pensant sobre això,

Jesucrist va ser

venut per un petó

però no puc pensar per vosaltres,

haureu de decidir

si Judes Iscariot

tenia a Déu del seu costat.

Així que ara m'estic anant,

cansat com un dimoni,

la confusió que sento

no hi ha llengua que pugui cantar-la,

les paraules m'omplen el cap

i cauen a terra,

Si Déu està del nostre costat

pararà la propera guerra.