...Amb Déu del seu costat



El meu nom no importa
i menys la meva edat
el país del què vinc
es diu el Medi Oest
allà em van criar i em van ensenyar
a respectar les lleis
i que la terra en què visc
té a Déu del seu costat.

Els llibres d'història ho expliquen
ho expliquen tan bé,
la cavalleria va carregar
els indis van caure,
la cavalleria va carregar
els indis van morir
pel país que era jove
amb Déu del seu costat.

La guerra hispano-americana
va tenir el seu moment
i la guerra civil també va ser
aviat ventilada
igual que els noms dels herois
que va fer recordar,
amb pistoles a les seves mans
i Déu del seu costat.

La Primera Guerra Mundial, 
va vindre i es va anar
el motiu de la lluita
mai ho vaig comprendre
però vaig aprendre a acceptar
acceptar-la amb orgull
perquè no es compten els morts
quan Déu està del teu costat.

La Segona Guerra Mundial
va vindre i es va acabar
perdonem els alemanys
i després vam ser els seus amics
encara que assassinaren sis milions
fregint-los en els forns
ara els alemanys també tenen
a Déu del seu costat.

He après a odiar els russos
durant tota la meva vida
si ve una altra guerra
haurem de combatre'ls
odiar-los i témer-los
córrer i amagar-se
i acceptar-ho tot valentament
amb Déu del meu costat.

Però ara tenim armes
de pols químiques
si disparen ells, ens veurem forçats
i haurem de disparar,
una encaixada al botó
i un xut com el món sencer
i mai es fan preguntes
quan Déu està del nostre costat.

Durant moltes hores inquietes
he estat pensant sobre això,
Jesucrist va ser
venut per un petó
però no puc pensar per vosaltres,
haureu de decidir
si Judes Iscariot
tenia a Déu del seu costat.

Així que ara m'estic anant,
cansat com un dimoni,
la confusió que sento
no hi ha llengua que pugui cantar-la,
les paraules m'omplen el cap
i cauen a terra,
Si Déu està del nostre costat
pararà la propera guerra.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada