3 de Maig. Línia 1 del Metro de València.


Te collons la cosa, el govern valencià amaga l'accident baix la catifa davant la imminent visita del Papa de Roma, el representant (en teoria) de la humilitat, la bondat i l'amor. Visita que no sols ens costa als valencians una milionada que haurem de pagar, com tot lo demés, a més a més va servir d'aval en Suiza per als capos de la trama Gürtel, que al mateix temps té pringats a alts càrrecs del govern. I tot deixant pel camí amics. fills, pares i mares morts i/o ferits, i sense responsables, són paraules majors.  

A més em pogut comprovar la nul·la funció social de la televisió autonòmica valenciana,  cosa que ja tenim clara ja fa massa temps, encabotinada en el seu ample i tot poderós desplegament de mitjos per a cobrir la visita del pontífex, mentre la notícia del accident quedava en segon plànol i de manera anecdòtica.

A sigut el sr.Jordi Évole i el seu programa l'única ferramenta capaç de treure de nou a la llum tal barbaritat, cosa que sempre se li agrairà, però que posa de manifest la lamentable instrumentalització per part dels grans grups de poder que pateixen la quasi totalitat dels mitjans. 

Potser és una protesta localitzada en un fet molt concret, però a la vegada molt representatiu de fins a quin punt aquestos malvats personatges de pel·lícula de terror poden arribar a destrossar vides sense parpellejar, i en un mateix tret desfer-se'n dels pocs escrúpols que quedaven en gran part de l'entramat polític (no tot). Des d'aquest petit lloc tot el meu suport a les famílies de les víctimes, aquell dia en la línia 1 del metro es va trencar un bon tros del cor dels valencians.

Avui sonarà en NO SÉ VIURE SENSE ROCK aquest poema de Jaume Pérez Montaner musicat per Carles Pastor, del disc "Els Ulls de Bob" de 2011. Veritats com a punys.
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. Talment personatges d'una pel·lícula de terror. Quan vaig veure el Salvados, no semblava que pogués ser real.

    Salut!

    ResponElimina