Pony Bravo - De palmas y cacería (2013)


"Les influències de Pony Bravo giren al voltant del rock andalús dels 70, amb grups de referència com Triana o Veneno; grups nacionals com Radio Futura i Derribos Arias; sense oblidar a grans mestres del rock andalús com Silvio. Centrant-nos en altres músiques, discos de Lee Perry, King Tubby, Burning Spear, Can, Talking Heads, Devo, Captain Beefheart, Pere Ubu o el gran Fela Kuti s'escolten contínuament al local d'assaig." NdP de Pony Bravo

Queda clar que els Pony Bravo no casen en la línia estilística predominant en els grups del moment. M'agrada com porten al rock aquesta tradició tan andalusa de la "chirigota" per a posar el dit en l'ull dels neo-cons que ens han capgirat el món.

Amb aquest "De palmas y cacería" ja van tres discos, s'han passejat per tots els festivals nacionals de música independent i la premsa els ha posat en un pedestal. I malgrat que estic prou desconnectat de la música "indie" del moment i la proposta en primera instància no casa amb els meus gustos, és un grup que admire, a més que em desperta la curiositat. De moment en les primeres escoltes m'han agradat, m'han divertit, i a més m'han demostrat que no és precís posar-se massa transcendental per a fer pop-protesta de qualitat. En essència, pel seu eclecticisme i la seva actitud, els Pony Bravo és el grup més proper que hem tingut en molt de temps a The Clash, els del "Sandinista!" però menys dispersos, per a més senyes.



En poc menys de 9 cançons ens fan una crònica perfecta de l'actualitat nacional amb gràcia i enginy, lladres amagats rere "el mercat de valors" ("El Político Neoliberal"), projectes de paradisos fiscals on netejar els diners negres amb nom de casino ("Eurovegas"), el turisme mal entès com a única eixida per al comerç ("Turista ven a Sevilla"), la joie de vivre del corrupte ("Ibitza"), el terrorisme d'estat del premi nobel via la CIA ("Zambra de Guantánamo"), ni Dick Cheney s'escapa de tindre la seva cançó ("Cheney")... tenim tant d'on inspirar-nos que m'estranya que no surten més grups que parlen tan clarament com ells. El disc podeu descarregar-lo gratuïtament en El Rancho, y en el seu canal soundcloud podeu escoltar-lo. 

Aquesta entrada la dedico de tot cor a Reagan i a la Thatcher per haver-se carregat les il·lusions i esperances de tanta gent treballadora i honrada. I de rebot i amb tota la meua mala llet, a tots els lladres mal parits i amb corbata, amb sang blava o sense sang, que s'han aprofitat del llegat d'eixos xafa caps per a omplir-se les butxaques. Aquesta va per vosaltres, que mai descanseu en pau, ni per la nit, ni en el més enllà.


El disc podeu descarregar-lo gratuïtament en El Rancho, y en el seu canal soundcloud podeu escoltar-lo sencer:

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. Ja ho has dit tot. Disc intel·ligent que és molt difícil trobar en un panorama musical, sovint, massa uniforme, que escasseja d'aquest sentit del humor tan necessari de tant en tant.

    ResponElimina