De lo teu, de lo meu i de lo nostre. Pernice Brothers

No em pregunteu que és el power-pop, no ho tinc clar i a més encara vaig descobrint a The Replacements, i ara mateix a Material Issue. Deixem-ho en melodies amb guitarres.

A principis dels dosmil descobria a Pernice Brothers sense saber tan sols que era allò de power-pop. Crec recordar que em va donar una temporada per comprar els discos directament a Houston Party, això de comprar directament al segell va ser en aquells anys una gran novetat per a mi.

El grup de Joe Pernice va treure un dels discos més inspirats d'aquell any 2003, el seu tercer disc, i sense ser un disc que pugui recomanar amb l'afegitó de "obra mestra del seu temps", apèndix al que d'altra banda cada vegada li tinc més tírria en benefici dels meus gustos, continua conservant tot el seu encant.

Joe Pernice potser no sigui un geni dels LP 's rodons, però té el do de la cançó com a unitat mínima d'expressió i sap evocar de nou les emocions més universals sense resultar obvi, a més amb el llibret a la mà i rellegint les lyrics, un es dóna compte que aquest home és més del que sembla.

Si el power-pop pot unes vegades caracteritzar-se per ser enèrgic com una primavera, i altres lluminós com un dia assolellat, "Yours, mine & ours" aconsegueix reproduir els capvespres de sol vermellós a vora mar. "The weakest shade of blue" i "Blinded by the stars" estan entre les meves preferides. Deixem-ho en melodies amb guitarres.


Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada