Per a la vaga 14N: Bread and Roses by Marc Ribot's Ceramic Dog

Marc Ribot és un dels esperits lliures de la música, que tot i ser reclamats els seus serveis per les vaques més sagrades no té inconvenient a experimentar i obrir nous camins allà on el seu instint artístic li assenyala. Entre col·laboracions de categoria, discos en solitari, i les ratllades de John Zorn, encara té temps per dedicar al grup Ceramic Dog, grup que no és un projecte paral·lel, el gos de ceràmica és un grup amb totes les de la llei, la seva manera d'experimentar la música és el bisturí per on tallar els límits de l'escenari, és deixar fluir la música en el seu estat natural, no deixa indiferent a ningú, això us ho podran explicar qui els van veure l'any passat per aquí.

 
Party Intellectuals va ser el debut de la banda, una barreja de tota la seva trajectòria amb un so que mama de la seva experiència, ambiental, electrònica, rock, noise, avant-garde, de vegades genial, altres molt experimental, fins i tot amb un toc estrambòtic, la seva versió de Break on Through és brutal ... amb Ribot no hi ha límits.El sr. Ribot va sentir un fort feeling de germanor i molt bones energies el dia que Foley Street va ser ocupat l'any passat.
Per commemorar el primer aniversari del moviment Occupy Wall Street (17 de setembre), Ceramic Dog va gravar la seva versió de Bread and Roses, versió que inclourà el seu pròxim treball el 2013 i que serà produït per Greg Saunier (Deerhoof). Segons explica Ribot el proper disc tindrà més groove, més directe i menys experimental, estic segur que serà un disc que donarà que parlar.

Aquesta cançó està fortament associada amb la vaga duta a terme amb l'ajuda de la IWW el 1912 a la ciutat de Lawrence a Massachusetts que aquest any compleix el seu centenari, com l'aniversari de Guthrie, presagis de la gran revolta que em de portar a terme abans ens deixe l'any. La vaga del 1912 va tenir una gran influència en la societat americana, va marcar un abans i un després, i van ser moltes ciutats les que es van solidaritzar amb la causa. Si voleu saber més sobre la vaga de 1912 en Lawrence seguiu aquest interessant enllaç: Bread and Roses Centennial.

Tant de bo aquesta bona energia que va presenciar el sr.Ribot i que li va inspirar aquesta versió, augmentara de manera exponencial, que molts més artistes s'unissin en una explosió de creativitat i que els blocs del món es multipliquessin per formar junts una amalgama de sons i pensaments que rebentés els timpans dels fustigadors que volen fer realitat el malson del nou ordre mundial que va profetitzar el sr.Kissinger. No us recolliu, al contrari, cal obrir bretxa.
Us deixo aquest muntatge fotogràfic que m'ha inspirat la nova cançó de Ribot, fotografies de 1912 contrastades amb algunes esdevingudes aquest any per tot el món. Now it 's time to Bread and Roses.

 

Poema original:

As we come marching, marching in the beauty of the day,
A million darkened kitchens, a thousand mill lofts gray,
Are touched with all the radiance that a sudden sun discloses,
For the people hear us singing: "Bread and roses! Bread and roses!"

As we come marching, marching, we battle too for men,
For they are women's children, and we mother them again.
Our lives shall not be sweated from birth until life closes;
Hearts starve as well as bodies; give us bread, but give us roses!

As we come marching, marching, unnumbered women dead
Go crying through our singing their ancient cry for bread.
Small art and love and beauty their drudging spirits knew.
Yes, it is bread we fight for -- but we fight for roses, too!

As we come marching, marching, we bring the greater days.
The rising of the women means the rising of the race.
No more the drudge and idler -- ten that toil where one reposes,
But a sharing of life's glories: Bread and roses! Bread and roses!

Poema de James Oppenheimer publicat en Desembre de 1911
en The American Magazine