Novetats 2018

header ads

Ella és un misteri per a mi. La epifania de Paul Hewison

Al Cèsar el que és del Cèsar, i si cal reconèixer a Paul Hewison, àlies Bono, la seva capacitat compositiva, doncs es reconeix. Potser en aquests últims anys camini una mica destarotat, és lògic i normal, ara està travessant aquest difícil trànsit a la maduresa que tot bon músic travessa en algun moment de la seva carrera, al costat d'unes dosis de supèrbia de més, però quan li doni per centrar-se'n caurem tots d'esquena, això és així, Chris Martin ja pot anar corrent a amagar-se per si de cas.

Explica la llegenda que el dia anterior a un dels seus concerts a l'estadi de Wembley en la seva etapa daurada dels 80, l'ara reverend money, caminava nerviós, sense poder agafar el son davant la gesta que l'esperava l'endemà. Així que perquè l'acompanyés en aquella nit d'insomni va disposar en repetició la banda sonora de Blue Velvet, algunes de les cançons li fascinaven. L'endemà es va aixecar amb una cançó donant-li voltes pel cap, així que va buscar a l'autor en els crèdits de la BSO. El cas és que no era de ningú, però aquella cançó continuava brunzint, així que va agafar la seva guitarra i va concretar aquella melodia que li rondava. En arribar als assajos la va tocar a la resta del grup i els va explicar la història, aquella cançó tenia alguna cosa de l'encant de In Dreams de Roy Orbison, seria fantàstic poder gravar-la amb ell. Tot va quedar en anecdòtic. Van tocar a l'estadi de Wembley amb èxit absolut, va passar el concert. I moments després de baixar de l'escenari algú va trucar a la porta del camerino del grup. Era increïble, era Roy Orbison que havia presenciat el concert, la seva dona Barbara li agradaven U2 i va convèncer a Roy i al seu fill per assistir, li havia agradat tant el que havia vist que va entrar per suggerir al grup que podrien escriure una cançó junts, la cara dels irlandesos era tot un poema.
La cançó hauria format part de la banda sonora del film d'haver-la trobat David Lynch abans de filmar-la, d'això n'estic segur, i escoltant cantar aquesta cançó a Roy Orbison un s'adona de fins a quin punt la seva música ha influenciat en generacions posteriors, U2 inclosos. És curiós com She's a Mystery to Me gravada a finals dels 80 sona a anys 90, potser sonava a avanç del Achtung Baby, un dels seus millors discos. Gran cançó.

Publica un comentari a l'entrada

3 Comentaris

  1. Molt bona cançó, si senyor. Sona a Roy Orbison i a U2 a parts iguals. M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agrada aquesta cançó escolta el disc Mistery Girl, molt bo, antic i actual. Salut Juanvi, gràcies per passar.

      Elimina
  2. Si, eixe disc el tinc molt escoltat. T'ho he comentat a l'altre bloc teu. Salut!!

    ResponElimina