Novetats 2018

header ads

An Appointment with Mr.Yeats & Mr.Dibud

Llums en la nit. Divendres serà especial per partida doble. Una de les raons és que consumaré per fi l'experiència de la Celtic Soul en el concert de The Waterboys a València. I una altra perquè coneixeré al meu estimat Fisherman brother Mr.Johnny Dibud, qui a més em va donar una de les alegries més grans del que porto d'any,  ni més ni menys que la invitació al concert. Us podeu imaginar quan vaig veure l'entrada a la bústia del meu correu. La màgia blogguera és més gran que el Nadal. Connexió mediterrània, la Mediterranean Celtic Soul. Com Mr.Dibud penso que An Appointment with Mr.Yeats és la rehòstia, un dels discos que encara segueixo escoltant des que el tinc gràcies a Ned, que em proveeix de tant en tant d'alguna joia.

Que no es parli de The Waterboys no és estrany. Mike Scott és conscient que es balanceja per coordenades que en general el món del rock no accepta, i fa d'això la seva bandera, no és un secret que a Anglaterra tot el que fa olor de tradició és rebutjat lleugerament, (a Anglaterra i en tot arreu) en menys grau a Escòcia i Irlanda, però els seus poders fàctics musicals no exerceixen gran influència, per desgràcia, en les masses actives melòmanes i àvides de música que tirar-se a la gola. És una llàstima, la música podria ser més rica del que ja és. Això no ha significat per a molts cap problema per reconèixer el talent de mr.Scott i el clan dels Fisherman Brothers va creixent com l'energia cinètica d'una carrera discogràfica consolidada i de llarg recorregut en què ha sabut bandejar l'ostracisme cap a la seva música en força ocasions.

Respecte al de Yeats no es tracta d'un caprici, aquest idil·li amb el poeta ja era sòlid en els anys de This Is The Sea, és més, la lletra de The Whole Of The Moon està inspirada en el poeta, si no m'equivoco és una de les cançons que s'interpreten en el directe en el seu honor. L'admiro, és valent, hagués estat fàcil modernitzar uns textos aliens per acreditar l'autoria al mateix artista, això que solen fer alguns cantautors que es vanten de la seva intel·lectualitat, més difícil és cenyir-se a un obert i sentit homenatge per l'amor cap a la poesia de l'autor i pel simple plaer de fer-ho, sense caure en els clixés d'un simple acompanyament sonor d'uns textos de per si genials, per a qui estigui familiaritzat amb l'escriptura de Yeats, (a mi em queda molt, però aquí estic) sabrà de la musicalitat i la lírica de les seves paraules, i això mateix aconsegueix Mike Scott, recitar amb l'emoció que requereix cada poesia i dimensionar-la en la música, culminant així anys de lectura i admiració del poeta irlandès per excel · lència.

Cal l'avís que aquest disc és només apte si les presses i urgències no estan en el teu vocabulari i si pots dedicar-li a un disc més d'unes quantes escoltes ràpides en els speakers del teu ordinador. Menjar exquisit amb més matisos que la paleta de colors del photoshop, cadències suaus, explosions elèctriques, orquestracions mil· limetrades, Mike Scott va de la mà de la tradició anglosaxona, però també és present la seva Big Music i fins i tot el Sonic Rock, és un tots en un, amb Mr.Wickham d'escuder, no podia faltar. Però no vaig a desglossar el disc. Em centre en una de les seves cançons, una que demostra que es pot cantar poesia, es pot sonar en la justa mesura, es pot trobar la melodia d'unes paraules lúcides i a més dir les coses pel seu nom, fan falta més cançons com Let the Earth Bear Witness. Aquí us deixo el muntatge editat per Ian Barratt que es projecta en els seus concerts mentre interpreta el poema musicat. Dedicat a les protestes iranianes en la lluita pels seus drets civils, en el seu moment Yeats va pensar en els qui es van sacrificar per la llibertat a Irlanda, lluny de procedències i nacionalitats és en definitiva una cançó que parla de la llibertat i de com hauríem de recordar per sempre als qui es van sacrificar perquè avui estiguem aquí (... encara que perdent gràcil i alegrement els nostres drets, afegeixo).

La meva estima per aquesta banda no ha minvat ni un mil.límetre, augmenta a cada escolta. Potser aquest divendres es produeixi la catarsi que estava esperant. Les gràcies a mr.Johnny Dibud per il·luminar el meu esperit i aquest racó.


They shall be remembered for ever
They shall be alive for ever
They shall be speaking for ever
The people shall hear them for ever

Let the sea bear witness
Let the wind bear witness
Let earth bear witness
Let the stars bear witness

----

Se'ls hauria de recordar per sempre
Haurien d'estar vius per sempre
Haurien d'estar parlant per sempre
La gent els hauria d'escoltar per sempre

Deixeu que el mar sigui testimoni
Deixeu que el vent sigui testimoni
Deixeu que la terra sigui testimoni
Deixeu que les estrelles siguin testimoni

Música: The Waterboys
Paraules: W.B. Yeats

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris