La caverna valenciana, per Bernat Gutiérrez

La societat valenciana viu en una caverna, amb una gran foguera al mig que projecta la seva pròpia ombra en una paret (vos sona?). Esperar que es faça justícia amb els corruptes des de dins mateix de la caverna és tan complicat com esperar que aquells que han sortit de la caverna i tornen puguen convéncer a la resta de que fora hi ha un altre món possible.

Però no us enganyeu. A dins de la caverna hi ha lloc per a tots, no sols per al "fatxerio" immobilista i corrupte. Sinó també per a un ampli sector de la cultura "progressista" valenciana, immersa en la força centrífuga del seu propi melic.

Tots són responsables de la vida dins la caverna. Per una banda, la ignorància, la incultura i la mediocritat humana a la que se li ha donat el control del sistema cavernari. I per altra banda la suposada "no-ignorància", la intel·lectualitat de tants "lletraferits" (i ho fique entre cometes) que també han acabat fent de barrera de molts projectes socials, culturals i fins i tot professionals, simplement perquè qui els projectava no era "un dels seus".

Tot açò ho he patit al llarg dels anys en el meu treball. No sóc un "lletraferit. Tan sols sóc un simple fotògraf i dissenyador gràfic que ha format part de diversos equips de treball en el món de la cultura, alguns com a professional, altres per vocació. És en esta carrera de fons on he tingut que lidiar amb tot tipus d'ones en contra. Fins i tot provocades per molts d'aquells amb els qui pensava que teníem més punts en comú que diferències... Però ni jo, ni l'equip en el que treballava era "un dels seus".

Esta és la desgràcia de la societat valenciana. Que tots a la seva manera s'empenyen en format part del sistema cavernari. Cadascú en el seu gueto.

No obstant, i encara que fa molt temps que em sent més "exvalencià" que valencià, continue tenint l'esperança de que el fum de la foguera escampe i permeta que esta societat puga vore més enllà d'un pam del seu nas. Ho crec perquè van sorgint projectes culturals autogestionats (al meu poble per exemple: "La casa cantonera" i recentment "L'espai") que naixen d'una mentalitat SANA i LLIUREPENSADORA per part de gent capaç de moure's més enllà de les influències polítiques i socials. És en aquesta manera de fer les coses on està el nostre futur. És així com s'espolsen les palles mentals i es TREBALLA, ja que el TREBALL diari és el vertader motor que propulsa els canvis.

Ja està be de vore sempre les mateixes ombres a la paret. Enviem a fer la ma ja els dogmes obsolets (d'un i d'altre costat) i apliquem una mica d'I+D tant a les idees com a les ideologies. Si cap opció ens a dut, fins ara, a la "llibertat" com a poble, caldrà començar a buscar altres camins per sortir de la caverna.

És (i serà) en eixos camins on em trobareu...

Bernat Gutiérrez
fotògraf profesional
http://bernatgutierrez.blogspot.com/

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Cuidado con el trabajo, que también embota la mente..

    ResponElimina
  2. Ójala mi mente fuera embotada por el trabajo, eso querría decir que tengo uno, llevo ya más de tres años sin un trabajo "como los de antes" por otra parte tio, debo ser muy corto, no entiendo la frase. De todas maneras me alegra que pases por aquí, la última entrada de tu blog es fascinante. Saludos Jordim

    ResponElimina
  3. Antes la gente encontraba un trabajo y se podía pasar veinte años en él, o para siempre. Creo que es obvio que ese concepto ya ha muerto... Y que muchas cosas deberían cambiar tanto en el sistema educativo como en el laboral...

    Gracias por pasar por el blog!

    ResponElimina