No tinc perdó, tinc aquest lloc més abandonat que el govern valencià la cultura. Però hi han cançons com aquesta que em trauen de l'ostracisme que de vegades sap massa bé com empresonar-me. Mitjançant Verkami aquest jove bluesman de Gandia ens delecta amb el vídeo de la cançó Dona extreta del seu fantàstic disc Els Ulls de Bob, adaptació del poema de Manel Alonso. De nou Miquel Gil col·labora amb Carles propiciant el contrast vocal en el que podria ser un duet imaginari entre Tom Waits i Mike Scott, doncs no cal que imagineu tant, ací sonen perfectes, escolteu aquest blues sagnant que denúncia la violència de gènere sense caure en els tòpics i els tics més previsibles. Un camí tortuós que de vegades em viscut de prop o algú ens ha contat, però que la societat encara amaga baix la catifa.
Com molt bé indica en Vicent Xavier Contrí en la seva ressenya del disc al diari Levante, musicar poemes té un doble risc, rebre el rebuig dels literaris al igual que de les audiències més properes al rock, però aquest no és el cas, Carles ha aconseguit un treball redó. Vos deixe amb el fantàstic treball audiovisual de una de les noves referències del cançoner rock valencià. Bé per Carles Pastor. Endavant company.
.jpg)
0 Comentaris