Searching...
dijous, 11 agost de 2011

The Jayhawks - Mockingbird time (2011)


Felicitat absoluta. El meu porquet de fang ja està tremolant veient com un contundent cop de martell extraurà els quatre duros que protegeix. Surt al setembre? Com pot ser que ja circule el disc pels mons digitals (més a baix)?. Coses com 'no diuen gens nou', 'és el mateix de sempre', 'per sota de Tomorrow The Green Grass i Hollywood Town Hall'... i altres frases similars, fins i tot la del mateix Gary Louries amb allò de 'després de Blue poc queda ja que fer', frases que potser portin part de raó, però que perden totalment el sentit per a mi quan són The Jayhawks els que signen, m'agrada el seu estil, les seves harmonies vocals, les seves cançons i la seva manera de materialitzar a la perfecció en ple segle XXI part de la millor música americana i britànica dels seixanta i setanta. Opinió totalment subjectiva, entusiasta i poc fiable pels qui busquin una anàlisi rumiat i exhaustiu nomenant mil i una referències que tothom sap, només afegir que amb aquest retorn a la seva formació gloriosa em continuen semblant una de les millors maneres de creuar la melodia amb denominació d'origen britànica que corre per les seves venes beatles, amb aquest pop-folk-rock típicament americà, i guanyant per golejada a qualsevol exercici revivalista, ja sigui a esquerres o dretes de l'atlàntic... Beneïts els ulls i orelles que gaudiren del seu directe al seu pas per aquí:


She Walks In So Many Ways és un caramel, i molts la tenen com la millor del disc, la punta de llança perquè puguem dir això de: 'fotre que bona cançó! és veritat que van de debò, veurem la resta ', és la que millor entra però són altres com High Water Blues amb interludi acústic i tancament elèctric, la preciosa balada Mockingbird Time i fins i tot algunes de les cançons que es pressuposen secundàries com Cinnamon Love amb aquesta guitarra neta solcant els compassos, les que fan a un llevar-se el barret i pensar que amb el temps aquest disc serà tan gran com les seves obres predecessores, millora a cada escolta, paraula. Per mi que fessin com els Stones repetint la seva fórmula per sempre, on cal signar?. Pur The Jayhawks.



Més informació: The Jayhawks
Escolteu i relaxeu les neurones. 

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

 
Back to top!