El 'Golafre de Marisqueria' i el ahir incorrecte de ma vida bohèmia.

Inaudit
Avui m'he alçat de bon matí i al mirar-me en l'espill m'espantat, no només per l'arbúcia liposa que m'ha sortit baix l'orella a l'altura del coll, també per la cara tan quotidiana que llueixo. Així que per a posar solució a aquestes dues incidències primer he trucat al metge per el tema de l'arbúcia, i m'ha sorprès que em digués la funcionari de torn: 'truqui desprès de l'estiu que el metge està de vacances', la puta... o siga que ja no hi han substituts, el metge està de vacances i no pots posar-te malalt. Lo primer que se m'ha ocorregut respondre: 'ja, si ho entenc, el pobre home te que descansar de tant de malalt, però és que s'ha anat sense donar-me el paper de vacances de malalt, i clar, com que em corresponen al menys 15 dies...' no te fot. Al final m'ha atès un metge molt amable que m'ha donat hora en l'hospital per a... Octubre!!!! espere no sigui una arbúcia maligna o crec que em portaran en el taüt al famós i prestigiós (ejem...) hospital de La Ribera. 


Golafre de Marisqueria:

Amb la primera incidència en stand by, me disposat a posar solució a la segon, llevar-me del damunt aquesta quotidianitat políticament correcta que tant se porta en l'univers barceloní. He parat en el Tapaïna i en comptes de demanar-me un tallat com sempre demane de manera quotidiana, m'he fet un cafè sol acompanyat d'un 'sol y sombra'... guau!!! que transgressió!!!. El cas és que amb aquesta sobredosi de cafeïna en el cos combinat amb l'anar xafant tomaquetes de les d'Ali, he arribat a casa pujant-me'n per les parets i agafant la meva guitarra he intentat compondre una cançó, i la primera idea que se m'ha passat pel cap ha sigut el títol 'Qui no se sent un Golafre de Marisqueria quan passa al seu davant la noia de Mazoni... és de pedra' amb el subtítol '(Like a Rolling Stone)', subtítol que era el veritable títol però que per no rebre una demanda per part de la Sony l'he deixat en segona fila. Potser penseu que aquesta cançó te alguna cosa a veure amb la cançó 'Golafre de Marisqueria', d'aquest fill dels Beatles, els Stones i The Kinks, en un dia de farra amb els Kraftwerk, que és en Mazoni, molt bona cançó per cert, inclòs en l'EP Inaudit que té en venda en iTunes amb uns quants temes inèdits, i que va regalar exclusivament en la seva actuació al Palau de la Música... però noooo!!!, no és així, la meva idea va ser abans, també va ser abans el seu 'A la meva vida' que el 'In my life' dels Beatles, on va a parar!!!.


Doncs, per un moment vaig deixar de ser quotidià i vaig passar a ser un artista de 'guitarra en mà', encara que em vaig quedar en la fase títol i en comptes de compondre vaig pondre com un ou una idea d'incorrecció en un mon un tant correcte i venut... a veure que tal. Molt al meu pesar avui torne a ser quotidià, amb la meva arbúcia al coll i recordant amb nostàlgia el ahir incorrecte de ma vida bohèmia. Ja, jo tampoc entenc res, és el sol que no em deixa veure amb claredat i aquesta xancla que se m'esvara quan camine.

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. Xiquet, deu ser la lluna o alguna cosa que ens torna guerrers...

    ResponElimina