Mercahome, la vida és una ceba

Ara ho entenc tot. El manoll de cebes del supermercat és en realitat un holding performance humorístic, una metàfora de la realitat social. De tres, una és xicoteta i les altres dos ho són més encara, clar... et posen dos realment molt petites per a que la xicoteta et semble grossa... (ale ale Chals... ves i gitat). En canvi en front Ali les ven les tres molt grosses i la meitat de cares... i és que este Ali les té realment grosses. Tinc ja decidit donar-me de baixa d'occidental per a que no em preguen més el pel. El que no tinc clar és on subscriure'm, si d'oriental, d'atlàntid o riberenc... és força complex.
La vida és una ceba!!!! i damunt cou del copón!!!

Quotidià? doncs sí, aquest comentari potser sigui més quotidià que els dos discos de Manel, he inventat un nou gènere, la autèntica cançó mediterrània-quotidiana-psicodèlica... ostris no... si ja ho ha fet Oliva trencada 


Em despert a les onze
faig un cafè
connect el Myspace
i està tot canviat.
Torn cap enrere
i mir sa gelera
i veig que només em queden
dos mil•lilitres d’Agama.
Vaig al súper només amb cinc euros
i no estic feliç perquè no puc omplir es carrito.

―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.

Em dono compte
que al súper
tots són homes
comprant poqueta cosa.
Són Mercahome,
una marca d’homes
que van al súper
per a poder festejar.
Ara això ja pareix una disco de pueblo,
sempre sonant cansiones de mucho dinero.
Per això ses dones no van al súper,
ara van de marxa pels mercats.
―¿Tiene la Travel?
―No tengo la Travel.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada