Marxant un Dirty BLVD per a Rita, per Lou Reed

escoltat el demanat!!!! marxant un de Dirty BLVD volta i volta!!!!!

Ho sento, no ho puc evitar, em cau malament la clienta número 1 de Louis Vuitton, la sra Barberá ... bo més que clienta, la usufructuària de les bosses que li arriben del més enllà. Aquesta horrorable senyora amb majoria absoluta pels pèls (les properes cau), té la intenció de deixar 700 famílies sense llar, i la veritat és que em crema tant que de vegades he de pessigar-me per deixar de pensar-hi. No es tracta d'un succés que veig a les telenotícies sobre un país a milers de quilòmetres, això passa a escassos 30 minuts de casa meva ... no ho arribe a entendre. Un bloc de música? si és clar, per això li envio un encàrrec a Miss Vuitton 2011 / 2015, el Dirty BLVD, però no qualsevol Dirty BLVD, sinó el millor, el Dirty BLVD que cantaren junts Lou Reed i David Bowie en 1997 amb motiu del 50 aniversari de Bowie ... (Tant de bo arribés jo amb 50 primaveres a la sola de la sabata de míster Stardust).

Amb aquest Dirty BLVD Lou Reed ho confirma per enèsima vegada, el millor no-cantant del rock. Intenteu-ho sinó, canteu alguna de les seves cançons, Sweet Jane que sembla fàcil (no val la versió de Cowboy Junkies), Coney Island Baby (buuff, quin tros de tema), Caroline Says ... spoken rock superior. Ningú com Reed per rendibilitzar en aquest brut bulevard aquestos tres acords fins fer-te desitjar que mai acabi, amb Dion DiMucci souletjant aquests fly way final ... per que no ho deixaren córrer uns minuts més?  (segur que hi ha alguna presa de més minutatge). Hi haurà qui pense que amb només tres acords és fàcil fer una cançó, error!!!, segons afirma Lou Reed en el llibret de NYC Man, ha estat una de les cançons que més maldecaps li ha ocasionat, aconseguir un resultat satisfactori amb tan poc és més difícil del que puga parèixer.

vine amb mi Rita... jo t'explicaré...

Una de les coses que més admiro de Reed és que hagi aconseguit el tractament de clàssic en la seva carrera en solitari i al seu torn amb la Velvet, que com diria el meu nebot el Mod Ernie Joe 'hi ha algun grup més modern que la Velvet?' I té raó, ni totes les vespes i parques del món posades en fila poden abastar la genialitat de la Velvet Underground, i sobretot del primer disc. Però el meu nebodet hauria de saber que discos com Transformer, Coney Island Baby, Berlin i fins i tot Magic and Loss, Ecstasy i Songs for Drella, al costat del seu ex company Cale, són imprescindibles. 

Reed també estava bastant indignat amb Rudy Guliani i la seva manera de portar l'alcaldia de Nova York amb tàctiques semblants a les de la capo del llevant, motiu que li va inspirar New York, el disc que el tornava a primera línia després de LP's poc agraciats com New Sensations i Mistrial. Us deixo la traducció del molt recomanable llibre-cançoner-obra conceptual 'Travessa el foc', llibre que em va cabrejar en primera instància, ja que a mesura que avances en la seva lectura el text passa per diversos filtres experimentals i d'impremta, també les pàgines , una mena d'obra d'art conceptual, a qui se li hauria pogut ocórrer sinó a ell?

Pere viu al costat de l'hotel Wilshirec / Mira des d'una finestra sense vidre / Les parets són de cartró / El sòl de diaris / I el seu pare li pega perquè està massa cansat per pidolar / Té nou germans i germanes / Han crescut de genolls / I és difícil córrer quan una perxa et colpeja a les cuixes / Pere somia amb ser major i matar el vell / Però té poques possibilitats, marxa al bulevard / / Aquesta habitació costa 2000 $ mensuals / De debò, soci, és veritat / en algun lloc l'amo es pixa de riure en els pantalons / Aquí ningú somia amb ser metge ni advocat ni res / somia amb traficar en el brut bulevard / / Porta 'm les teves famolencs, els teus cansats, els teus miserables, que em pixo damunt d'ells / Això és el que diu l'Estàtua de la Innocència / les teves pobres masses amuntegades: colpegem-les fins matar-les/ Acabarem amb elles i les tirarem al bulevard / / Fora la nit brilla, al Lincoln Center representen una òpera / i les estrelles de cinema arriben en limusina / Les llums dels focus il.luminen l'horitzó retallat de Manhattan / però als carrers miserables els llums estan apagats / / Hi ha un nen petit al costat del Lincoln Tunnel / ven roses de plàstic a dòlar la flor / l'embús de trànsit arriba fins al carrer 39 / les putes de la tele conviden els polis a una mamada / / i de tornada a Wilshire, Pere s'asseu a somiar / has trobat algun llibre de màgia en una galleda d'escombraries / Mira els dibuixos i aixeca la vista al sostre escrostonat / "Quan compti tres -diu- espero desaparèixer / i volar, volar, lluny ... "

Un plaer poder colpejar una guitarra al ritme de Dirty BLVD, proveu:

Verse
    G D  A  D
e|---|----------| X2 |-----------| X10
B|---|-3-3-2--3-|    |-3-3--2-03-|
G|---|-0-2-2--2-|    |-0-2--2--2-|
D|---|----------|    |-----------| 
A|---|----------|    |-----------|
E|--3|----------|    |-----------|

Chorus
     G    D     A  D              (strum hard)
e|--3-3-0-2-0-----0-2-0-| X3   e|--3x3x3x2x-------2-|
B|--3-3-0-3-0---2-0-3-0-|      B|--3x3x3x3x---22--3-|
G|--0-0-0-2-0---2-0-2-0-|      G|--0x0x0x2x---22--2-|
D|--0-0-0-------2-0-----|      D|--0x0x0------22----|
A|--2-2-0---------------|      A|--2x2x2------------|
E|--3-3-0---------------|      E|--3x3x3------------|

TAB 

---------------------------------------------

Per a aquells que ho desitgin ... seguim amb la crema de la falla Vuitton:
Si amics, aquesta senyora vol passar a la història per construir una bonica avinguda que s'obri pas des del centre de la ciutat fins a la platja. Una de les tàctiques que ha fet servir des que va entrar a l'alcaldia és la de deixar el barri sencer al seu lliure albir, descuidant la higiene i la seguretat, una degradació consentida i una bona manera per escudar-se en el seu pla especulatiu ... 14 anys d'intents repetits, període en què ha rebut sentències del constitucional per a aturar les obres, sentències a les que no ha fet el menor cas. Però la gent del Cabanyal és bona gent, i a més no es deixa acovardir, fins ara està lluitant amb ungles i dents per no perdre les seves cases. I això passa aquí ... Una altra vegada la mateixa història, derruir, especular i construir. Srta. Barberà, la veritable prosperitat és la que s'aconsegueix respectant i fomentant la història i la cultura, no amb ciment i grans campanades. A més no té ni el més mínim pudor quan explica que aquest era el somni de Blasco Ibañez ... jo crec que si el Sr.Ibañez aixecara el cap li clavaria La Barraca i les 'Cañas' amb tot el seu  'barro' per on més gust li donara.

Enllaços d'interès: Salvem el Cabanyal, en aquesta pàgina els veïns del Cabanyal posen a la disposició de qui ho desitgi totes les setències i documentació tramitada sobre el cas, a més de vídeos, projecte ...

Ara unes rialles. Alguns vídeos amb l'essència barberiana.

Rita esperava que la comitiba de benvinguda, que l'ajuntament li havia preparat a consciència, li fes passar una estona tranquil i amena, però el barri sencer de Benimaclet aconsegueix tirar-la a crits de: 'Fora Rita de Benimaclet' ...




Atenció, no es tracta d'un camioner fins a dalt d'Anís 'El Mono' el que crida això de: "... Y una mierda". Aquesta cosa que es mou d'esquerra a dreta del vídeo és l'alcaldessa.