Xavier Morant i Abraham Rivas - Revolutum (2011)

Fa dues setmanes un amic em va fer escoltar 'Jo anava amb tu' de Xavier Morant i Abraham Rivas moments desprès de haver-me'l presentat, quin cap!! no em vaig adonar de qui era quan em digué el nom (kachis!). De moment no he pogut passar de la cançó 'Jo anava amb tu' que tanca el disc, és més... als darrers dies cada vegada que em connecte al seu Bandcamp comence amb aquesta, i de vegades l'escolte unes tres vegades seguides, a 9 minuts per escoltada són quasi mitja hora d'orgasme sònic i líric. Per a qui no ho sàpiga Xavier Morant l'ha recuperada del mític disc 'Montgó ...o els cavallers de la cuixa redona' (La Taba-Nevada, 1978) del grup Cuixa del que era l'alma matter. Disc posat al sac del Rock Simfònic i l'ona laietana, en definitiva un molt bon disc de rock progressiu amb increïbles versions de cançons populars valencianes i adaptacions de poemes de Joan Salvat Papasseit i Rafel Ventura-Gassol. Sempre que parlem del rock valencià inevitablement els noms surten de carrereta: Palmero, Bustamante i Laguarda, indiscutibles... està clar, però injustament sol deixar-se a Cuixa en un segon plànol, recomane a tot aquell que pugui aconseguir-lo que l'escolte amb atenció per  què crec que Montgó mereix estar en la mateixa vitrina que les obres clàssiques dels esmentats. En el seu anterior 'Posidònia' (2007) ja recuperava algunes cançons inèdites de Cuixa, i oferia un disc molt bo que va suposar un fantàstic retorn d'un clàssic del rock valencià.

Aneu escoltant aquesta meravella del rock valencià:


Torne al fil. En 'Jo anava amb tu' cal destacar la part d'Efrén López (L'Ham de Foc) en la guitarra de 12 cordes i la guitarra fretless (sense trastes), impressionant, un autèntic deliri sònic desprès del qual em deixa clar que Efrén no és d'aquest planeta, per favor... que algú desperte a David Gilmour i li pose la cançó, crec que cau d'esquenes. Cal també nomenar els arranjaments d'orgue d'Abraham, músic extraordinari part fonamental en la concepció del disc, a demés d'home a l'ombra en altres projectes de renom (Òscar Briz)


Rock elegant banyat pel mediterrani en 'Camí del temps', una de les meves preferides 'Paisatge' amb el violí de Inma Soriano i la slide de Carles Asunción quin luxe de música, de vegades també jugant amb elements electrònics com en 'El carrer de l'adeu' i 'Del Sud', 'El rei del patí' és genial amb un piano deliciós i una instrumentació molt completa, flautes, violoncel, violí..., amb la col·laboració d'Òscar Briz a ritme de jazz en 'Si te me'n vas', un dolç de cançó amb una dolça veu, la de Nora Pastor en 'Senzilla Veritat', un disc tranquil i assossegat, cançó mediterrània propera a la sonoritat dels vuitanta sense caure en els abusos d'aquella dècada, és més, la primera vegada que vaig escoltar Revolutum vaig pensar en un Brian Ferry passejant per la platja de la Malvarrossa baix la lluna de València.

El disc en general està molt bé, les lletres també m'agraden molt, m'enganxen i inciten a cantar. Fantàstic treball amb un fum de col·laboracions de luxe liderat pel tàndem Morant/Rivas que funciona i se complementa a la perfecció. Aquest disc és d'aquells que va creixent poc a poc en la teva vida, que un dia et trobes per casualitat i que de sobte te n'adones que no pots parar de sentir, només espere poder gaudir-lo en directe i poder saludar en persona a Xavier i a Abraham per a donar-los l'enhorabona.

En paraules de Xavier Morant (fa uns minuts al facebook): "Quan vam començar el disc vaig dir-li a Abraham que no ens tallariem a l'hora de fer arranjaments. La intenció es que el treball enregistrat tinga entitat pròpia, independent dels directes, com una peça d'artesania musical i com que soc ceramiste .... Estem contents de puga agradar a qui ho escolta". Per descomptat és una peça d'artesania, jo diria que un 'Lladró' del rock valencià.

L'original de Cuixa:
 

Un altra cançó de Cuixa: 'Homenatge'. Dedicat a un soldat republicà, escolteu la guitarra elèctrica interpretant la 'Internacional' al final del tema, fantàstic.


Jo anava amb tu, i de sobte el sol
va trencar el trespol de fulles apretades
un cos de claredat vora el riu
va caure bategant com un ocell viu

La teua rialla era com un fil d’aigua
en una pica allà vora el riu

Es despullàrem i entràrem dins l’aigua
tu et capbussaves i tornaves a eixir
lluent com un gran peix, era com si l’aigua
es tornés liquida amb el teu contacte

Jo restava a la vora tombat en el fang tebi
somrient a l’agradable carícia humida

Vull tornar amb tu sols pel túnel d’herba
per fregar-te la cuixa al caminar
sempre que ho faig sent com si em mossegaren
amb suaus mossos que m’ericen la pell

 Escolteu Revolutum en Bandcamp
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada