Els temps estan canviant?


Les primeres cançons que vaig escoltar de Dylan van ser d'un cd no oficial editat per Duchesse Compact Disc, el vaig comprar en una botiga d'electrodomèstics juntament amb un bootleg de Led Zeppelin anomenat In The Evening. El cd portava descaradament el mateix títol que l'àlbum oficial The Times They Are A-Changin, encara el conservo com un tresor. Una edició més aviat austera que recollia algunes de les cançons més significatives dels primers discos de Dylan. El meu univers Dylan es va reduir a aquestes cançons durant anys i va marcar la meva tendència cap a aquesta primera etapa que em continua enlluernant sobre tota la seva obra. Vaig estar molt de temps bloquejat amb Like a rolling stone però a poc a poc aquest primer tema que obria el cd i donava títol a aquesta espècie de recopilatori es va convertir en la meva preferida de Dylan i em va incitar a buscar més material seu. The Freewheelin 'Bob Dylan, The Times They Are a-Changin', Another Side of Bob Dylan, Bringing It All Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde ... i amb els anys també vaig fer meves John Wesley Harding, Pat Garret & Billy The Kid, Desire, Planet Waves, New Morning.
Aquestos dies he recordat The Times They Are A-Changin molt sovint, em feia goig tot aquest moviment de gent pel carrer demanant una democràcia real. Però ara mateix em trobo més aviat enfonsat, vençut davant d'un nou govern de persones sense escrúpols que no dubten a robar, que ja ni s'amagaven per fer-ho i que amb aquesta confirmació acabaran per destrossar el poc orgull que em quedava per ser valencià. No em reconec davant aquest entorn, no és el meu, la soledat que sento és absoluta. Sabia que guanyarien, però tenia la petita esperança que deixarien la majoria absoluta. Torno a la meva cova, suposo que per a alegria de més d'un.

Ara aquesta cançó es queda en somni perdut, en il.lusió impossible, un cant a la joventut que va tenir l'oportunitat de forçar un canvi, una nova manera de veure les coses més enllà dels interessos polítics i econòmics que al final es redueix a una minoria molt petita. Pel Cabanyal, per la gent desnonada, per la cultura defenestrada, pel tràfic d'influències, pel feixisme informatiu, per la fórmula 1 i el mundial de vela, per una ciutat de les Arts i les Ciències que és només façana, per una sanitat deficient, una llengua materna trepitjada ... per tot això retorne a la meva nit fosca, a la nit fosca de València. Quatre anys més de foscor.

Us deixo aquesta magnñifica versió d'Eddie Vedder:


Veniu i reuniu-vos
Per allà on aneu
I admeteu que les aigües
Han crescut al vostre voltant
I accepteu que aviat
Us mullareu fins als ossos
Si creieu que el vostre temps
Mereix ser salvat
Llavors, comenceu a nedar
O us enfonsareu com una pedra
Perquè els temps estan canviant.

Veniu escriptors i crítics
Que profetitzeu amb la vostra ploma
I mantingueu els ulls ben oberts,
L'oportunitat no es repetirà.
I no parleu massa aviat
Perquè la roda està encara girant
I ningú pot dir
A qui assenyalarà,
Perquè el perdedor avui
Serà el guanyador demà
Perquè els temps estan canviant.

Veniu senadors i congressistes,
Ateneu la trucada.
No us quedeu a la porta,
No bloquejau el passadís
Perquè aquell que es quedi encallat
Resultarà ferit.
Hi ha una batalla ahi fora
Que està fent estralls.
Aviat tremolaran les vostres finestres
I ressonaran les vostres parets
Perquè els temps estan canviant.

Veniu pares i mares
De tot el país
I no critiqueu
El que no podeu comprendre
Els vostres fills i filles
Estan fora de control,
La vostra antiga carretera
Està envellint ràpidament.
Si us plau, sortiu de la nova
Si no podeu donar un cop de mà
Perquè els temps estan canviant.

Adaptació al català de Chals de la cançó The Times They Are A-changin de Bob Dylan

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada