Cançons: 'La palla i el gra' per Òscar Briz


No entenc quan es fa defensa de la música amb altres elements que no pertanyen a la música. Per a mi el que va davant va davant, i de fixar-me en algun artista primer m'ha d'agradar, tant me fa si canta en català, en castellà, en anglès o en basc...si m'agrada la lletra i m'agrada la música llavors endavant. Potser el que fa falta és més diversitat en català per poder arribar als que ens agrada algun determinat estil, 'no sols de música d'arrels i d'agro-ska viu el valencià' aquesta frase va entre cometes però és meva, me l'acabe d'inventar je je. No tracte així de donar preferència als anglòfils, ni als català-cantants per motius que no siguin els merament musicals, que si m'agrada i damunt canten en català, doncs millor que millor. Que tracta d'injustícia? doncs injustícia hi ha en totes les parts del mon, inclús més on canten en berebere, que tracta de cultura? doncs la cultura si és bona, ho és arreu del mon i en qualsevol idioma, ara la promoció ja no és excusa amb la xarxa. El exemple més clar és el disc més venut en tot l'estat espanyol,  els Manel, tot i cantant en català, enhorabona des d'ací. Si fos jo tots els compradors seria L'Estiu d'Òscar Briz el més venut. Aquest és un punt de vista molt personal, però veig aquesta la manera correcta per a separar la palla del gra. Serà que l'esperit de Martin Luther King s'apoderat de mi?



«oh what a night!» ella digué de sobte
flotàvem entre l'aigua i els estels
com astronautes
«this kind of thing
makes life worth living
when you're ready to be sharing
then you're bound to be receiving»

potser l'esperit de martin luther king
s'ha apoderat de tot
potser som una fase superior
del cicle de reencarnació

el llibre de meravelles
diu que és un deure viure rodejat de coses belles
en això ella hi creu
i per això s'esforça
a sols conviure amb tot allò que en realitat importa

resulta que després de tot
només som energia permanent
però és segur que contemplar tanta bellesa
afecta el pensament

i què hi faré així m'he criat
jo visc sempre amb un peu en el passat
tinc els records en la palma de la mà
i la voluntat d'aprendre
a separar la palla del gra

resulta que després de tot
només som energia permanent
però és segur que contemplar tanta bellesa
afecta el pensament

i què hi faré així m'he criat
jo visc sempre amb un peu en el passat
tinc els records en la palma de la mà
i la voluntat d'aprendre
a separar la palla del gra

la palla del gra
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

4 comentarios:

  1. Txals, et diré una cosa i que espero que et faci somriure. Tinc uns veïns que els hi mola molt l'"agroska", inclòs una de les noies va encarregar una dolçaina a un lutier de València. Que hi alguna carència amb l'idioma per part meva, home no t'ho negaré, pero la meva línia es bastant semblant a la teva. A mí els Manel no m'agraden gens, però puc entendre la passió que desfermen. Ara mateix estic escoltant el material que m'has passat del Òscar i ho trobo excel·lent, musicalment atrapa a la primera i s'engrandeix a més escoltes. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Molt bo lo dels veïns, no els passes el link del meu blog no sigui que prenguen represalies je je. EN serio, no tinc res contra l'agro-ska, nomès que durant molts anys la música en valencià era reduïda a exercicis folklòrics i bandes d'ska amb dolçaina, I JO VUIC ROCK'N'ROLL en valencià!!!!!! i blues, i soul, i americana.... Dis-li a la veïna que tens un contacte en terra de dolçaines, i si li fa li enviem una del mercat negre, je je.
    Salut Nahim

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. La música d'aquest país està abduïda des de fa ja molt per la música de cantautor, hi ha massa reverència pe'ls cantants de guitarreta i mirada profunda. Inclús els que intenten fer coses més actuals sembla que els pesa massa aquesta càrrega i no poden anar més enllà d'un folk bastant tovet. La música ye-yé i la de cantautor han deixat el país musical en un estat catatònic del que no acaba mai de sortir (amb les honroses excepcions). Però sempre ens quedarà Amèrica, je, je.

    ResponElimina
  4. Hola Joaquim, el tema comença a animar-se. El Corredor Polonès per posar un exemple, fan un rock molt bo. Això per no parlar-te d'un altre valencià, dels meus predilectes en el rock, el Senior i El Cor Brutal, vaig llegir amb molt d'encert, que totes les influències ianquis que té pareixen existir per a que Senior les cante en Valencià, escolta 'València eres una puta' per posar-te una i ja em dius. Gràcies als dos per participar.
    Salut companys!!!

    ResponElimina