Jonny Kaplan & The Lazy Stars - Ride Free (2005)

No sé que tenen les matinades últimament, però aquí estic, 4:46 de divendres a dissabte ... pujat a una motocicleta custom amb el sol a la cara i el cabell al vent, com Raimon. Qui vol dormir puguent conduir en llibertat?. Un dels meus discs preferits, Ride Free de Jonny Kaplan i les seves estrelles mandroses. No em vaig a estendre massa en la descripció del LP, més per que en aquesta ocasió deixaré que les pròpies paraules de Jonny enlluernen aquesta obra, no pot ser més clar:
"Ride Free és un disc de rock, amb un toc Gram Parsons. Però una sola escolta de la cançó que dóna títol al disc t'aclarirà el que vull dir amb rock. Hi ha lletres com 'ie tio, tens solt? El meu dipòsit està buit i he d'arribar a la frontera del comtat per al concert de demà'. És Easy Rider. És Sam Peckinpah. És música que evoca grangers hippies fumetes conduint tractors amb gasolina vegetal".

Ride Free:

Los Angeles Times deien això altre: "Jonny Kaplan és de la Costa Est, però té el seu cor a la Costa Oest i toca un country brut i cobert per pols del desert, amb un regust al rock'n'roll dels 70". Més clar, aigua.

Ride Free deixa enrere el pedal steel i guitarres suaus molt en la ona de Neil Young que posseïa a Califòrnia Heart, alliberant a la banda de l'etiqueta de country alternatiu, i ampliant la seva paleta, sí ... té el seu punt acústic i sorrenc amb el tema Stick Around, fantàstic a més, però predomina com comentava el rock'n'roll brut i el rock dels setanta.

Produït per Dusty Wakeman (Lucinda Williams, Dwight Yoakam ...) amb les col.laboracions de Doug Pettibone de la banda de Lucinda Williams, Rami Jaffee de The Walllowers i Skip Edwards de The Flying Burrito Brothers, a més dels The Lazy Stars, és clar.

Petit, molt petit apunt biogràfic: Va començar com tots, amb bandes que no anaven enlloc. Només amb Hummingbird va aconseguir telonejar a Emmylou Harris i Shane MacGowan, però aquell grup no va arribar a res. Va ser la crida de Christopher Thorn de Blind Melon, que després de la mort de Shannon Hoon li va demanar que cantés amb ells. Aquesta col.laboració va ser la llavor del seu debut en solitari, California Heart, que va comptar amb importants col.laboracions de membres de Wallflowers, Lone Justice, The Posies, The Byrds i Blind Melon. Aquell disc només va veure la llum a Europa sota l'ala d'una discogràfica independent, Bittersweet Recordings, i va servir perquè el seu nou projecte amb The Lazy Stars es consolidés com una de les bandes a tenir en compte del rock de la costa californiana. El va seguir Ride Free i el seu últim treball va ser Seasons (2007), que no he escoltat prou com per valorar però que ha rebut molt bones crítiques a banda i banda de l'Atlàntic.

Aquesta música és ideal per agafar la teva Harley (Triumph, Indian ...) empaquetar el mínim, i marxar per mai mirar enrere. Alguns pensaran que es tracta de fugir, quan realment es tracta d'escapar a la llibertat.
myspace | comprarlo

La meua preferida, Hidden Treasure:

Llàstima la situació que travessa Jonny Kaplan. Va resultar greument ferit en un accident fatal de motocicleta a prop de les muntanyes del nord de Califòrnia el passat 5 de juliol. Actualment es troba convalescent mentre treballa en les pròximes cançons i prepara una futura gira per Europa. La fundació de músics Sweet Relief dedicada a ajudar a artistes li proporciona actualment assistència, ajudant-lo a recaptar fons per les despeses mèdiques, bàsicament perquè pugui subsistir. Espero poder gaudir novament de la seva música per aquestes terres.S'imagineu una fundació com aquesta per als nostres artistes?

Sé que el tema no està per a donacions, però si algú vol contribuir que Jonny Kaplan pugui continuar la seva carrera, pot fer una donació enviant un xec o gir postal a:

Sweet Relief / Jonny Kaplan Fund
4952 Warner Ave, Suite 235
Huntington Beach, CA 92649