Clem Snide - Suburban Field Recordings III (2010)

Feia més de quatre anys que no apareixia un d'aquests volums de gravacions casolanes i descarts, sempre van passar desapercebudes. Aquest tercer volum va sortir el passat novembre, jo ho descobreixo ara. Digueu-me si la sola inclusió d'una versió despullada de Pale Blue Eyes de la Velvet Underground ja mereix l'escolta d'aquest LP digital de Clem Snide, digueu-me ... A mi em sobra per adquirir amb els ulls embenats qualsevol cosa que faci olor a Eef Barzelay. Encara que la foto dels dos maromos a la portada a punt de capbussar-se "down to the river" amb la jove afortunada és d'entrada per analitzar, crec que més aviat l'elecció de la mateixa, a més de pel seu marcat sentit de l'humor, el relaciono amb el halo del disc, el record d'un estiu passat, a la ribera del riu amb els amics, l'olor de natura, el so genuí de l'aigua avançant ... l'essència bàsica de la vida en llibertat.


Aquest home és genial, m'encanta. El meu particular Buddy Holly del segle 21, i a més amb un humor mordaç que de vegades frega el cinisme, però amb compte ... sense tocar-lo gratuïtament. Pop vintage, folk crepuscular, rock dels cinquanta, country alternatiu, música d'arrels americanes ... digueu-ho com vulgueu que tot cap en l'univers Barzelay.
 
En aquesta ocasió ens presenta sota el nom del seu grup un conjunt de gravacions casolanes despullades d'acompanyament, només una guitarra i algun instrument esporàdic més, en un to íntim anem recorrent quinze cançons, a més de versions i alguns descarts, també apareixen algunes proves , i algunes simples exploracions per a una nova melodia. I com sempre, el geni d'algú que et fa sentir propera la seva música.
Si us va agradar Bitter Honey, el seu primer disc en solitari, més o menys us podeu fer una idea del que aquesta compilació conté, però amb la diferència de que aquestes gravacions no tenen producció alguna, un so netament lo-fi, em sobra. A mi em resulta molt agradable a l'escolta, m'agrada aquest folk crepuscular tocat per tal honestedat, i la calidesa que treu a la seva acústica. Però que vaig a dir jo, sóc un incondicional, res objectiu, un "fan" d'institut.

Aquí us deixo un reproductor on podreu donar-li unes escoltes abans d'afegir a la cistella si us agrada.



web | reproductor
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada