Bruce Springsteen - Darkness On the Edge Of Town (1978)

Tard o d'hora havia de dedicar una estona d'escriptura a aquest disc, era inevitable i més amb La Caixa que l'any passat va treure...i els seus 84 moniatos de l'ala. No és que m'obsessioni el tema, bé una mica sí, més que res per les 80 pàgines de material imprès i per poder sostenir a les meves mans aquest artefacte, d'altra banda sé que podria viure sense això.
Sé que no vaig a llançar gran llum sobre aquesta obra. Tot s'ha dit, explicat i esmicolat. Tampoc es pot pretendre buscar mil raons per a considerar un o altre àlbum com el millor de la seva carrera. Si que vull compartir la meva experiència i el meu punt de vista, i intentar complementar el material publicat a La Caixa, amb els bootlegs i filtracions que tingueren lloc en aquella època, un petit regal per a aquells que llegeixin aquest article.
Poc abans d'entrar a gravar
Amb aquest tipus d'articles sempre m'agrada posar-me en situació, realitzant un plec espai temporal per tornar a experimentar aquella primera sensació que vaig tenir quan el vaig escoltar per primera vegada i les circumstàncies que em van portar a això:


(playlist: Winterland - San Francisco el 15/Diciembre/1978)


Darkness On The Edge Of Town va ser el segon LP que vaig tenir de Springsteen, el primer va ser Tunnel Of Love, del qual vaig viure els dies que van veure la seva sortida i del qual continuo pensant que és un gran disc tot i les crítiques desfavorables que va patir en els seus dies per la seva temàtica sobre l'amor, té cançons realment molt bones. El meu segon de Bruce hauria d'haver estat el Live 1975-1985. Em vaig obsessionar sobre manera amb el tema Because The Night que ja havia escoltat en boca de Patti Smith. Però en aquells dies ni estalviant la paga setmanal que tenia assignada l'hagués comprat ni a mig any vista, així que només em quedava buscar un mecenes a qui poder escalfar l'orella perquè ho comprés per mi, els "és un clàssic" i els "et va encantar", juntament amb els "és de fons d'armari" i els "no et penediràs", per rematar-amb el infalible "té tots els seus èxits", no van servir de molt davant l'etiqueta amb el preu en pessetes ... els arguments es van difuminar immediatament.

Però en la secció econòmica vaig veure el Darkness, amb un Bruce que aparentment s'acabava d'aixecar ressacós a la portada. Així que davant la possibilitat que el meu col.lega comprés qualsevol nyap de Tears for Fears o Simple Minds no em va quedar més remei que llançar-me en planxa a per el vinil i posar-se'l davant dels seus nassos. La seva cara va reflectir un aspecte similar al Springsteen de la portada qual mirall mostrabnt el ciutadà mitjà descontent amb la seva nòmina ... per a continuació regurgitar un "grrr .. a serioo!", tenint en compte les portades dels seus contemporanis és d'esperar aquesta reacció, només em va quedar suplicar que el comprara apel.lant a la nostra amistat i la confiança que tenia envers el meu instint musical.
Aquella nit Bruce va dormir a casa del meu col.lega. I jo en la meva escoltava al radiocassette doble platina una cinta BASF de 90 en què vaig gravar directament de l'altaveu mono del televisor l'àudio d'un documental que van retransmetre sobre la carrera d'Springsteen, des dels seus inicis fins el desitjat Live en qüestió. Em sabia de memòria totes les dades necessàries dels seus inicis i la seva adolescència, i fins i tot havia memoritzat aquest fragment en què Big Man explicava la seva experiència el dia queva conèixer a Springsteen quan va entrar en un pub de l'Asbury Park amb el vent obrintla porta de bat a bat i mostrant-li al seu futur company sobre de les taules d'aquell garito de mala mort, també la increïble història que es muntava el boss en la introducció de Growin'Up, increïble documental del qual no recordo el seu títol original.

L'endemà el meu amic em mirava amb mala cara, ell esperava una llustrosa producció estil Joshua Tree amb tropessentesmil pistes, i em va increpar segons paraules que recordo "això que cony és?", aquesta confessió li va doldre al meu orgull rocker i gairebé ens "va costar" la nostra amistat, de mentida és clar, coses de joves, deu minuts després ens feiem una birra al bar discutint sobre el destí d'aquell Darkness, ja que, o el tornava o l'hi comprava jo. Que escena, pròpia de Berlanga, li vaig implorar que em cobrés l'import en dos terminis ... al final només vaig pagar un, que pirata.

Aquella mateixa nit vaig escoltar aquell artefacte unes vuit vegades, si mal no recordo, sencer, una i altra vegada, atenent amb la meva pèssima comprensió oral de l'anglès de batxillerat, per no perdre ni una mica de les històries que el meu nou company m'estava explicant. Les cançons que primer em van cridar l'atenció van ser les més rockeres i directes per dir-ho d'alguna manera, Badlands, que Martin Sheen va assegurar en una entrevista que estava basada en una de les escenes de la pel lícula que va protagonitzar sota la batuta de Terrence Malick, el potent Adam Raised A Caine, on apareixia el conflicte amb el seu pare, i The Promise Land, breu tractat d'esperança mirant cap endavant, però quan l'arribada de l'alba era imminent, a la cinquena o sisena escolta va ser, talcom explica Patterson Hood (Drive By Truckers) que Something In The Night em va deixar la sang gelada, just quan Bruce es lamenta acompanyat únicament de bombo i timbal, completament punyent:

"Quan trobàrem les coses que estimàvem
Estaven aixafades i agonitzant a les escombraries
Tractarem de recollir els trossos
I escapar sense ser ferits
Però ens van agafar a la frontera
Van cremar els nostres cotxes en una última baralla
I ens van deixar corrent cremats i cecs
Perseguint alguna cosa en la nit "
Com Racing In The Street, la següent que vaig captar amb aquella nova fosca percepció que ja havia adquirida en l'escolta de l'anterior Somenthing In The Night, fosca sensació de felicitat.

Anys després em vaig adonar llegint les lletres, i examinant a fons entrevistes i monogràfics, que l'anhel que va fer que Springsteen escapés a l'alba a Thunder Road a la recerca del seu somni gairebé havia aconseguit carregar-se'l, i l'única manera de purgar tota la merda que havia acumulat durant gairebé tres anys, sense poder entrar en l'estudi de gravació i amb litigis amb Mike Apple, no era el pas que tots estaven esperant, o sigui un disc de celebració i lluminós, sinó tot el contrari, va ser més aviat una visita guiada a tot allò que havia deixat enrere, al dolor que suposa haver aconseguit el teu somni i adonar-te que no era com pensaves, mirant cap endavant, cap a la terra promesa, en un viatge sense retorn per l'autopista de la redempció més fosca.

Un altre detall important de l'edició d'aquest disc és la portada. Sessions a càrrec de Frank Stefanko, aficionat que fins a la setmana anterior treballava en un escorxador, amb l'única experiència de noces, batejos i comunions. I com va arribar aquest tipus a encarregar-se d'un treball en un moment tan decisiu per Springsteen?. Fàcil, una amiga comuna i coneguda per Springsteen dels seus anys universitaris: Patti Smith. Aquesta li va mostrar a Springsteen unes sessions que Stefanko li va realitzar. El treball li va agradar i va decidir trucar a Frank Stefanko. El dia que es van conèixer, Bruce va portar un munt de roba (per a les sessions) en una bossa de plàstic a la casa del fotògraf en Haddonfield (New Jersey). Diguem que Springsteen portava una idea clara al cap, representar a la gent sobre la qual parlava en el seu nou disc. Segons explica el fotògraf: "Es veu el paper pintat, antic, amb unes roses. Estava passat de moda, però alhora era evocatiu del tipus de casa que podrien tenir els personatges que poblaven les cançons d'aquest disc", i segons Springsteen "aquesta és una foto sobre la gent de la que estic escrivint ...". De les dues setmanes de sessions van ser les preses del primer dia a l'habitació de la casa de Stefanko les que van formar part de la imatge del nou Darkness On The Edge Of Town, altres descarts d'aquests dies van ser utilitzades dos anys després per a The River.

Vaig poder veure i gravar el documental va retransmetre la 2, i confirmava allò que intuïa, que la grandesa de Springsteen es troba en la capacitat de contenció sobre els èxits en potència guardats a la seva llibreta màgica. Només heu de veure la cara il·luminada de Little Steven quan interpreten gairebé a capella el tema Sherry Darling, no vull ni imaginar la cara que se li quedaria a Van Zandt el dia que Bruce li faria saber que el tema seria descartat (fins a anys després per a The River). M'imagino la decepció de Jon Landau i la banda, la frustració davant el descart de tant diamant en brut i tot en detriment d'un concepte que només Springsteen era capaç de veure, el so de la foscor, el so d'una nit solitària, aquest esperit de resistència davant la dura realitat que trepitja dia a dia els nostres somnis. Per aconseguir aquest so va tindre la sort de comptar amb la gran tasca en les mescles del Chuck Plotkin, qui va saber entendre les idees de Springsteen i el que és més important, plasmar-les. A partir d'aquesta col.laboració el sr.Plotkin es va convertir en un habitual del Boss.

Durant anys vaig examinar els famosos volums de outtakes del Darkness filtrats de les sessions gravades entre juny de 1977 i abril de 1978 a The Record Plant a New York (vegeu comentaris):
Darkness Outtakes Vol. 1 The Iceman
Darkness Outtakes Vol. 2 The Way
Darkness Outtakes Vol. 3 The Promise
Tres volums essencials per entendre en profunditat el procés creatiu del Darkness, volums que van aparèixer quan la pirateria era tot un art d'espionatge i els fans pagaven el pes en or de cada còpia de qualsevol document sonor dels seus ídols. En aquesta trilogia s'observa la gran quantitat de registres que sortien de la seva ploma, a més de diverses versions del mateix tema i primeres preses de cançons que van formar part dos anys després de The River. Però el més important vist des d'una perspectiva actual no és ni més ni menys que el contrast d'aquestes Outtakes amb el magnífic treball realitzat en la nova entrega "The Promise", hi ha que adonar-se de la importància d'un bon treball de producció, mescla i masterització.

Però encara pot un aprofundir-se més si se vol en aquest procés creatiu ... Com? Primer amb el llibre American Madness de Julio Valdeón, document precís i profund d'aquells dies previs a la sortida del LP, que pot complementar-se amb els 4CD de Outtakes remasterizats d'aquelles sessions (vegeu comentaris):
American Madness: Remastered Darkness On The Edge Of Town Outtakes
Aquesta edició remasteritzada intenta ser una guia a través de la lectura del llibre, més completa que la trilogia esmentada, amb més temes que acabarien en el següent àlbum i més descarts, esmentar que en alguns temes en aquesta remasterització no han estat realitzades amb molt de tacte, tot i així és molt recomanable.

I per rematar la feina sense voler provocar empatx darkness, el que per mi és el millor Bootleg de l'època, el de Winterland a San Francisco el 15 de desembre de 1978, que sota el meu punt de vista està força punts per sobre del Bootleg del Roxy i el de Houston inclòs a La Caixa. Una dada important: aquest concert va estar a punt de convertir en oficial mesos abans de la sortida de The River, i és que les tot poderoses discogràfiques de vegades perden la calma en els períodes entre Lp's, finalment, un Springsteen en ple poder de decisió sobre la seva carrera va declinar aquesta proposta. Per sort allà es trobava certa emissora de ràdio anomenada KSAN aprofitant el seu canal de la taula de mescles de monitors per a registrar un dels millors concerts de la carrera d'Springsteen. Distribuïda per Crystal Cat sota el nom deWinterland Night (vegeu comentaris). Hi ha altres edicions, com la remasterització del 25 aniversari anomenada Prodigal Son At Winterland, però em vaig decidir per aquesta edició per la inclusió en el seu 3er Cd d'uns quants temes més del seu show en el Paramount Theater de Seattle el 06/25/78 i al Masonic Temple Auditòrium de Detroit el 1978.01.09, amb fantàstiques versions com el I Faught The Law de The Clash i Heartbreak Hotel de Elvis Presley, fantàstiques.
Winterland Night
Pel que fa al doble The Promise, simplement dir que el considero un sentitacte-homenatge, no només al LP ia la seva pròpia carrera, sinó també al millorrock'n'roll banyat de soul i el desdoblament d'una època en què Springsteen va tenir de triar entre dos camins: el de l'èxit massiu o el de la coherència artística. Una jugadamagistral, continuar el treball amb les cançons que va deixar en via morta, just en elpunt on les va deixar, sens dubte un dels millors treballs de la carrera d'Springsteen.

Sento haver-me excedit en la longitud del text, espero gaudiu de tot aquest material i a qui agradi desitjar una fosca immersió en l'època més fructífera de Bruce Springsteen.

Suposo que com jo, hi ha més gent sense moltes possibilitats econòmiques, així que comparteixo aquests enllaços fins que les nostres respectives butxaques ens permetin fer-nos amb aquest material, sobretot el de la caixa: Darkness remasteritzat i The Promise, que us deixo en format flac, és a dir, format digital sense pèrdues, com disposar de l'original, aconseguiu el programa VLC, i a gaudir del so de les cordes vibrant a la caixa de Max Weinberg

(També en Route Americana)
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

4 comentarios:

  1. Darkness Outtakes: The Iceman, The Way, The Promise.
    http://www.megaupload.com/?d=B6XZSJ6Z
    http://www.megaupload.com/?d=99MDJ2YM
    http://www.megaupload.com/?d=AT36LAIY

    American Madness
    http://www.megaupload.com/?d=LGZCJFT5
    http://www.megaupload.com/?d=J8CFF9GL
    http://www.megaupload.com/?d=5XMZDBOV
    http://www.megaupload.com/?d=YTXLHV4J

    Winterland Night
    http://www.megaupload.com/de/?d=A6C8LE9I

    Darkness Remastered+The Promise (flac: audio sin pérdidas)
    http://www.fileserve.com/file/sXrT5mQ
    http://www.fileserve.com/file/3B8ga4Y
    http://www.fileserve.com/file/EnAAD9w

    ResponElimina
  2. Boníssim l'article Txals, no recordo quan vaig comprar el Darkness, però amb la teva història del Live m'hi sento 100% identificat, per sort la meva mare i el meu germà em van fer un dels millors regals que m'han fet mai !!!
    Ets un mestre !!!

    ResponElimina
  3. Gran post Carlos, es nota que la música del Boss significa molt per a tu. A mi m'agrada molt també, però em falta molt de material d'ell per descobrir. Els discos que més he escoltat del jefe són The River i Born To Run, i em pareixen dos obres mestres. El pròxim serà el Darkness, si ja li tenia ganes a eixe disc, després de llegir aquest article encara li en tinc més.

    Abraçada!

    ResponElimina
  4. Bones paraules. Darkness es una obra fantàstica, crua, nua, dura, seca, però a l'hora honesta i esperançadora. Personalment penso que Tunnel of love es boníssim, i qui el critiqui pel contingut "amoròs" de les seves lletres, es que no l'ha entès be, perque està carregat de desencant, i de cruessa anti amor hollywwodià, tot un càstic pels amants de les cançons d'amor vaja, aici que millor busquin un altre crítica. Per cert, el 8 de novembre nou treball de Springsteen : Arcade at night ;). salut i rock'n' roll !!

    ResponElimina