Novetats 2018

header ads

Obsolescència programada: fabricats per a no durar

Intro: "Bateries que es 'moren' als 18 mesos de ser estrenades, impressores que es bloquegen en arribar a un nombre determinat d'impressions, bombetes que es fonen a les mil hores ... Per què, malgrat els avanços tecnològics, els productes de consum duren cada vegada menys? " Susana Rodriguez

Per amenitzar la lectura una cançó de Nick Cave (més avall la traducció):


Estava escoltant en Radio3 el programa que escolte en la sobretaula: Carne Cruda. Recomanaven la visió del documental Comprar, Tirar, Comprar i he volgut compartir aquesta recomanació. 

Una reflexió sobre la societat de consum, els seus orígens i el futur que s'endevina a aquesta situació. Com ens han inculcat a poc a poc des de principis de segle l'obsolescència programada.
En principi, segons expliquen, el proletariat era necessari per a la construcció i desenvolupament d'alguns productes necessaris, fins que alguns espavilats capitostos es van adonar que el mateix proletariat podia servir  a més per fer més gran encara les seves fortunes manufacturant uns productes més assequibles que ells mateixos anaven a consumir. Fins aquí més o menys bé, però la societat de consum ha dissenyat amb els anys els mecanismes necessaris per a instar el consumidor a desfer-se de les seves possessions per adquirir-ne de noves. Unes vegades amb campanyes televisives ferotges, altres amb l'excusa de la moda, i fins i tot programant la durada activa de certs productes. D'aquesta manera la maquinària va creixent i els recursos minvant, arribarà un moment, si no estem ja en ell, que la situació serà irreversible. L'inconvenient és que els que tenen poder per canviar certes dinàmiques no ho fan, ells saben que quan això es vagi a fer la mà, ells ja no estaran. 

Sobretot cal quedar-se amb la reflexió de Serge Latouche i unir-se a una nova revolució del "decreixement", la de la reducció del consum i la producció per alliberar temps i desenvolupar altres formes de riquesa, com l'amistat o el coneixement, que no s'esgoten per usar-les.


Visca el vinil i el tocadiscs,
mort al mp3 i l'iPod !!!!!
(que difícil ho veig)

Us deixo aquí el documental:


Podeu accedir-hi al documental ací rtve Frabricados para no durar

Traducció de lletra de Red Right Hand:

Donat un petit passeig fins al límit de la ciutat
i creua les vies del tren
on l'aqüeducte desemboca
com un ocell de mal averany
que es balanceja i grinyola
on els secrets jeuen en els incendis de la frontera
en els fils elèctrics que brunzen
Escolta, tio, saps que mai tornaràs
Més enllà de la plaça, més enllà del pont
més enllà dels molins, més enllà de les sitges
amb la tempesta que s'aproxima arriba un atractiu home alt
amb un polsegós abric negre i una mà dreta vermella

Ell t'embolicarà en els seus braços
et dirà que has estat un noi bo
Ell tornarà a encendre tots els somnis
que t'ha portat tota una vida destruir
Ell arribarà fins el fons
i curarà la teva ànima que estava minvant cada vegada més
però no hi haurà res que tu puguis fer
Ell és un déu, ell és un home
ell és un fantasma, ell és un guru
Murmuren el seu nom al llarg d'aquesta terra que desapareix
però amagada en el seu abric hi ha una mà dreta vermella.

No tens diners?
Ell t'aconseguirà alguna cosa
No tens cotxe?
Ell et proporcionar un
Tu no tens autoestima
Et sents com un insecte
Bé, no et preocupis amic perquè aquí arriba ell
creuant el gueto i el barri
i el raval i l'assentament de barraques
una ombra es projecta on ell roman de peu
piles de paper verd a la seva mà dreta vermella

Ho veuràs en els teus malsons
ho veuràs en els teus somnis
Apareixerà sortint d'enlloc
però ell no és el que sembla
Ho veuràs al teu cap, a la pantalla de la tele
i, escolta, amic, vull advertir que la apaguis
Ell és un déu, ell és un home
ell és un fantasma, ell és un guru
Tu només ets una puça insignificant en el seu pla catastròfic
dissenyat i dirigit per la seva mà dreta vermella.

Publica un comentari a l'entrada

1 Comentaris

  1. Vaig veure aquest documental per TV3 i el vaig trobar molt interessant. Molt impactants les imatges del país africà amb tot de deixalles electròniques. M'agrada molt el moviment del decreixement i el que diu en Serge Latouche: "No podem creixer infinitament en un món finit"

    Salut!

    ResponElimina