Quines irregularitats del comportament humà, quines tergiversacions de la societat, o que sense sabors i frustracions en la vida de la persona escaparan als ulls d’una ment crítica registradora del seu entorn? quines incongruències mil, per rutinàries que siguin, de cada dia de la història d’aquest trànsit de l’espècie humana sobre la terra podrien passar sense fer mossa en una ment sensible que ja no necessita d’elaboració racional alguna per distingir dràsticament i en termes absoluts entre el be i el mal?
Remigi és de les persones que se mostren considerablement ben despertes i ostenten una visió cristal·lina de tot el que succeeix al seu entorn, i dels mecanismes ètics i existencials que la provoquen. El títol del seu darrer disc Sense comentaris és una clara al·lusió a la corrupció del llenguatge però també hem comprovat amb el seu pas pel pati de la casa, que a més, és un contrast amb els directes, on, entre cançó i cançó, sol ens planteja aquestes reflexions que des de la quotidianitat fins a la globalitat del món, ens arrossega cap al dubte existencial, amb bones dosis d’humor àcid, tot siga dit. Com diria ell: Sense comentaris és el títol d’un espectacle ple de comentaris. És fàcil caure amb l’escoltada del cd en eixe costumisme amb tocs surrealistes típicament d’aroma mediterrani, però si l’escoltes be, darrere de tot aquest aspecte lúdic s’amaga una obra de dimensió més reflexiva.
Tot i la dificultat que pot suposar per a un artista posar-se al públic a la butxaca, Remigi tingué cantant a tot el pati a la segona cançó, i així mantingué un ambient de pura complicitat fins al final de la vetllada, repassant per suposat les noves cançons i re-visitant el seus clàssics, l’”Olor A Garrofa” inclosa, fent una magnífica versió de “Cargo de Mi” de Julio Bustamante i inclús homenatjant al seu admirat Jackson Browne amb la versió “La propera veu que escoltes” (The Next Voice You Hear) original de l’americà. En definitiva un caramel de directe
Atenció a l’avís que Remigi ens va transmetre, en una propera ocasió tornarà al patí de la casa per a presentar-nos la re-edició dels seus clàssics Humitat Relativa i Provisions. Només donar les gràcies de tot cor de la seva part a tots aquells que li donaren calor i el van abrigallar en aquella nit del passat 23 d’Octubre.
Moltes Gràcies
Fotos | La Casa Cantonera | Remigi Palmero
0 Comentaris