Ronnie Wood - I Feel Like Playing (2010)

Una mica de rock'n'roll mai ve malament i Ronnie Wood s'avorreix amb els Stones, estic segur, així que el passat 28 de setembre va treure el seu setè disc, a 9 anys de la seva anterior Not For Begginers (2001). La meva primera impressió és molt bona, un grup de col.legues que es reuneix per gravar un grapat de cançons de rock'n'roll, sense més pretensions.  
Un disc amb moltes col.laboracions, unes més efectistes, altres molt pràctiques. Slash, Flea, el ZZ Top Billy Gibbons, Bob Rock i uns quants asos a la màniga, amb una banda que inclou a Rick Roses, el veterà baixista de Neil Young, músics d'estudi com el guitarra Robert "Waddy" Wachtel, el baixista Daryl Jones i el bateria Jim Keltner que són una garantia ja de per si, Ian McLagan, el seu antic company dels Faces, a més els cors de Bobby Womack, Blondie Chapin i Bernard Fowler que estan increïbles en totes les seves intervencions.


La producció de l'àlbum és impecable, un so molt net que ens mostra unes interpretacions vocals de Ronnie molt convincents, la seva guitarra sona genial, molt encertada. En definitiva sona més a Ronnie Wood que als Stones, que al final serà el debat a seguir. El disc en línies generals és molt disfrutable per aquests petits detalls que el connecten amb el rock de principis dels 70, amb el blues relaxat més british, i amb un deliciós funky en alguns temes.
De moment em té captivat el primer tema, el que estàs escoltant ara mateix, "Why Ja 'Wanna Go And Do A Thing Like That For", em sona a glòria, una cançó molt Sticky Fingers, però de la manera com Gram Parsons la faria sonar, i no sé si seran imaginacions meves, però el fraseig de Ronnie l'ha robat del cançoner de Dylan, genial. I l'altre tema que em crida molt l'atenció el Spoonful de Willie Dixon, amb una lectura on mana el funk i la part vocal del sr.Fowler, boníssima. I el toc ZZ Top que no falti amb Billy Gibbons a la guitarra en "Think About You". He llegit que Eddie Vedder apareix en Lucky Man, on?, Com no sigui sostenint el micro a Woody ... amb la veu que té el noi i l'amaguen en els cors.

Un bon disc que no passarà a la història stoniana de la música, però que ni falta que fa. És només rock'n'roll, però m'agrada.
web | Eagle Rock

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. Este disco parece hecho con ganas, ya que como dices, con lo Rolling se aburría de tanta inactividad. Cuando algo se hace con interés y rodeado de amigos -y buenos músicos además-, el resultado lo normal es que sea muuuy bueno. Lo escucharemos. ¡Saludos!

    ResponElimina