The Cult - Capsule One (2010)

Ahir, per la nit, davant la pluja que ofegava la Ribera em vaig escabussar per la xarxa per llegir blocs amics i fer una ullada. De tot el que vaig veure em va fer més goig el post que Sols És Rock'n'Roll va dedicar al tema Rain de The Cult, quasi res. Els records dels anys bàrbars, aquells anys on podies escoltar bona música fora de casa, en les discoteques, en els bars. No és que hagi viscut l'eixida del disc Love, però si que vaig viure un renàixer del Culto (com els dèiem per ací) més o menys quan editaren Ceremony, llavors tocava recuperar tot el seu llegat, Love, Electric, Sonic Temple... però sempre en totes les sessions posaven aquesta... mai faltava.

Així que amb la nostàlgia que em va despertar Rain em vaig posar els cascos amb The Cult a tota pinya i em vaig tornar a escabussar en la xarxa per a buscar a The Cult allà on s'amagués...i vualà!!!! Acaven de treure aquest nou engendre que s'anomena Capsule One.

(abans de continuar aneu polsant el play)

Siberia by chalsroig
Anem al tema...
Ian Astbury: "Volem continuar amb la llarga història d'amor amb la nostra audiència en UK i compartir una mica de música nova, així com alguns talls més profunds. La banda està cremant ara mateix. "

Declaració d'intensions del co-líder, que després de l'èxit de la seva recent gira europea, que va incloure diverses aparicions en festivals destacats, acaba de treure la primera de les seves gravacions recents de la col.lecció del nou format Capsule. En comptes del mètode tradicional d'edició d'un CD de llarga durada, Capsule és una col lecció que consisteix en les noves cançons Every Man and Woman is a Star i Siberia, enregistraments en viu de la recent gira 'Love Live', així com el curtmetratge Prelude to Ruins dirigit per Ian Astbury i Rick Rogers. Capsule One està disponible en diversos formats incloent mp3,  Flac, Cd / Dvd (disc doble) i vinil de 12 "en quantitats limitades durant un temps limitat. L'encarregat de la producció és Chris Goss, component del grup d'stoner rock Masters Of Reality, i productor d'altres grups com Kyuss i Queens Of Stone Age.

Astbury explica: "Estem allunyant-se del sistema convencional. Amb la inclusió de la nova música, música en viu i una pel.lícula, estem donant a l'audiència l'oportunitat de tenir altres visions creatives. Capsule és una nova manera de treure música en format digital, més ràpid i més fresc que en el context d'un format d'àlbum"

Riffs de guitarra assegurats i la veu de Ian Astbury que està en molt bona forma. M'agrada molt més Siberia, una línia de baix distorsionat i una bateria en primer plànol construint el marc on els riffs de Billy Duffy i la veu melòdica i potent de Astbury ens faran tornar als seus dies de glòria, fantàstica, em recorda el disc Love. La primera cançó, Every Man and Woman is a Star, m'evoca el seu disc homònim del 94, també fenomenal. Per a rematar la feina dos cançons del seu Love Live, Rain i Brother Wolf, Sister Moon. El que està clar és que aquesta última gira dedicada a reconstruir el disc Love els ha rejovenit unes quantes dècades. Que ganes els tenia!!!

Every Man and Every Woman by chalsroig

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

5 comentarios:

  1. No sabia rés d'aquest llançament. Sembla interessant. Respècte a l'última gira que feren com a homenatge a Love és cert que va ser tot un èxit i això els ha vingut molt bé. Vaig estàr veient-los en eixa gira quan passaren per València i va ser molt gran.

    M'alegre de que t'agradara el post d'anit.

    Abraçada!

    ResponElimina
  2. Chals! The Cult no ens descobriren la sopa d'all, inclòs hi han talls de la seva música que s'han acostat massa al llegat dels Stones, d'AC/DC o als Led Zeppelin, potser ells mateixos ho sabien, pero que collons, aixó és rock, es la vibració d'un baix, es una guitarra que vola, que sense disfresses ens remet a l'emoció d'escoltar música que automaticament t'acompanyarà per sempre. Potser els seus dos darrers discs no m'acabat de convencer, sembla que entre els dos compoenents han enterrat la destral de guerra y s'han equilibrat massa.
    A mi m'agraden els discs que anomenes inclòs el que surt la cabra (que es deia com ells, The Cult).
    El Love el trobo imprescindible,a parer meu, el seu millor álbum en conjunt, el més equilibrat d'estils i que conté temes eterns: "Love", "Nirvana", "Revolution", un single irresitible com és "She Sells Sanctuary", i una cançó que m'agrada molt i que sovint ha passat despercebuda com és "Hollow Man". Salutacions i Rock and Roll!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Sempre m'han agradat els Cult. Tinc absolutament TOT el que han tret. I el que més m'ha agradat sempre d'ells era la capacitat per sorprendre'm. Quan ja m'havia acostumat a un estil de disc determinat, XAS! en treien un altre totalment diferent que no tenia res a veure amb l'anteriror, tot dins de la vessant del Rock N' Roll, però he de dir que des de que van treure "Born into this" que això no succeeix. No em trasmeten tant com abans. Serà l'edat. Us aconsello que busqueu a Youtube un tema nou que es diu "Embers". Tant de bo surti en el CAPSULE TWO, és una cançó increïble. Cult Forever, Forever CULT.

    ResponElimina
  4. Juanvi: per suposat que em va agradar, de vegades acabes oblidant la música amb la que has crescut, i aquell post m'ho va recordar.

    Nahim: El Love es més del que sembla ser. Revolution és dels meus temes preferits, junt a un tema inèdit cara b del single de Rain que s'anomena Little Face, crec que l'han inclòs en una ampliació d'aquestes que fan ara.

    Anònim: He sentit Embers en un vídeo d'un concert dels Cult, sembla bona. Esperem no tarden molt en donar el següent pas.

    Un abraç a tots tres i gràcies per participar.

    ResponElimina
  5. Si us agrada el Love, us recomano l'edició OMNIBUS que va sortir l'any passat. El so no té res a veure amb el CD normal. El podeu adquirir a un preu raonable a la pàgina de la Beggars Banquet. També tinc l'edició japonesa del "Dreamtime" i el CD normal, semblen discos diferents. La qualitat del so no té res a veure. Valen la pena.

    ResponElimina